DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMBULLAR (i var. dialectal embuiar). v. tr.
|| 1. Embolicar; reunir coses confusament, de manera que és difícil destriar-les o separar-les; cast. enmarañar, enredar. «No t'has pentinat; portes els cabells molt embullats». «No embullis el fil». Que no s'embuy o enterbolesca en bollir-ne ni dex terreta, Ignor. 14. Embullar es sembrat: barrejar-lo i començar a trossejar-lo fent-hi passar les bísties sense carretons de batre, abans de la batuda pròpiament dita (Mall.). Els arbres... ab sas peladas brancas, ertas y embulladas com un manyoch de cordills, Pons Auca 25. Aquell home escardalenc, ossut, | de cap intons i barbes embullades, Alcover Poem. Bíbl. 75.
|| 2. fig. Complicar; fer esdevenir intricat, difícil de resoldre, d'entendre, etc.; cast. enredar. Les coses de sa casa estan molt embullades, Lacavalleria Gazoph. Seguiu perllongant y embuyant es plets y questions, Ignor. 29. Especialment: a) Dir coses que no s'entenen bé o que no són veres; enganyar, obrar fraudulentament. Que m'embuies, i no sé què tenc de dir, Alcover Cont. 29.
    Loc.
—Embullar fil: xerrar molt, especialment de coses que no són veres o amb intenció d'enganyar (Mall., Men.).
    Refr.—a) «Com més xerren, més s'embullen».—b) «Qui ho ha embullat, que ho aclaresqui»: es diu per fer recaure la responsabilitat i resolució d'una cosa damunt aquell qui l'ha promoguda (Mall., Men.).
    Fon.: əmbuʎá (or.); embuʎá (occ.); əmbuјá (mall.); əmbuá (men.).
    Sinòn.: embolicar, envitricollar.
    Antòn.: aclarir, desembullar.
    Etim.: segons Meyer-Lübke REW 4540, del llatí involvere, ‘embolicar’, amb canvi del tipus de conjugació (de -ĕre en -are); però aquest canvi no basta per a explicar la forma embullar i sobre tot la u de les formes rizotòniques; es podria pensar en el mateix invŏlvĕre sufixat amb -uculare (*involūculare), però sembla més probable (i fonèticament claríssim) que embullar vingui de *imbŏtŭlare, derivat de bŏtŭlu ‘budell’.

2. EMBULLAR v. tr.
Engrescar; alegrar excessivament (Men.). «Ets al·lots estan molt embullats».
    Fon.: əmbuʎá (Men.).
    Etim.: derivat de bulla (castellanisme).