Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  empaitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPAITAR v. tr.
|| 1. ant. Impedir. Pregà l'apòstol que no enpeytassen lo seu martiri, Sants ross. 7.
|| 2. Perseguir, encalçar (pir-or., or., occ.); cast. acosar, perseguir. Teixons, isards i daines per la drecera empaita, Atlàntida i. M'haguera donat gust de veure com s'empaytavan, Vilanova Obres, xi, 38. Cridar an el goç... perquè empaités les ovelles que s'esgarriaven, Massó Croq. 143.
    Loc.

Ningú ens empaita, o Els qui m'empaiten ja són a Roma: es diu contestant a un qui insta perquè es corri o es facin les coses de pressa.
    Fon.:
əmpəјtá (pir-or., or.); ampaјtá (occ.).
    Sinòn.:
encalçar, perseguir.
    Etim.:
de l'occità empaitar, ant. empachar, mat. sign. || 1 (vegi's J. Coromines en AIL Cuyo, iii, 204).