DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPELTAR v. tr.
|| 1. Inserir en una branca o soca d'un arbre una part d'un altre arbre proveït d'una o més gemes, de manera que s'estableixi entre ambdós una unió permanent amb objecte de produir una varietat o barreja de fruits; cast. injertar. Vegetables hi ha qui s'empelten los uns en los altres, Llull Cont. 35, 8. Qui vol empeltar perer o codonyera en olivera o en datiler, Llull Cont. 171, 13. Al llaurador se pertany conrehar arbres e plantar e empeltar, Scachs 60. Com qui vell cep | empeltar vol, Spill 4482. Les pues que vós haveu empeltat no podran agafar, Lacavalleria Gazoph. (Vegin-se les diferents maneres d'empeltar, en el paràgraf de Cult. pop.).
|| 2. Inserir una porció de teixit viu en una part lesionada per establir-hi una unió íntima. «L'operació ha consistit a empeltar un bocí d'os a la tíbia trencada».
|| 3. Fecundar un vegetal per l'acció dels insectes (Tortosa). «Enguany no hi haurà collita de garrofes perquè les abelles no han empeltat la mostra». «Los borinots empelten les flors i les barregen de colors».
|| 4. Inserir una cosa en una altra fent que formin un sol cos; cast. injertar, empalmar. Un veynat que no pot fer de nou una cisterna, empelta un canó a modo de sobrant dins sa des veynat, Ignor. 6. Si veuen una arna petita que per efecte de les cries les abelles hi han crescut molt, aleshores l'ampeltren [sic] amb una altra de més gran, Violant Abelles 24.
|| 5. Comunicar una cosa a una altra, barrejant-la amb aquesta íntimament; cast. injertar. a) Empeltar la pigota: vacunar contra la pigota o verola.—b) fig., parlant de coses immaterials: Obediència és aquella sola virtut que les altres empelta en la pensa, Canals Carta, c. 19. Bona la mos feren es qui mos empeltaren es sufragi universal, Ignor. 30. Aquell parlar dolç i amb ròssec, com empeltat del francès, Pons Com an., 76. Mai ningú no m'havia tingut per llenga-llarg fins que vaig empeltar-me de pescador, Ruyra Pinya, ii, 162. El que no conseguia empeltar a tota la família'ls seus esveraments, patia encara més que'l que'ls empeltava, P. Aldavert (Catalana, i, 461).
|| 6. fig. Embolicar, empescar-se (mentides, despropòsits); cast. embrollar, forjar.
|| 7. fig. Compondre, fer (una cosa indeterminada) (Men.). «Què empeltes per aquí?» (= què estàs fent?).
    Loc.
—Empeltar guixes: fer una cosa inútil o absurda (Gandesa).
    Refr.
—«L'empeltar millora l'arbre».
    Cult. pop.—L'operació agrícola d'empeltar els arbres es fa de diferents maneres, i l'empelt té diversos noms. En el Diccionari Lacavalleria (segle XVII) s'anomenen totes aquestes classes d'empelts: empeltar en escorsa, en fesa, en escudet, en brot, en tronc, en corona, en peu de cabra, en botò o borró i en perxa. En els «Secrets d'Agricultura» de fra Miquel Agustí (1617) llegim que hi ha «sinch modos de empeltar principals: lo primer és de inxa o de fleca, fenent lo arbre en la pell y la fusta; lo segon empeltar és entra escorxa y la fusta; lo tercer, empeltar de inxa ab barrina, que és en dos maneras; lo quart empeltar és de escude; lo quint és empeltar de canonet». En els fols 64-70 dels dits «Secrets» es donen extenses instruccions sobre les diverses maneres d'empeltar segons l'ús tradicional dels pagesos en aquell temps, que més o menys és el mateix d'avui. En el llenguatge viu de les diferents comarques catalanes hem trobat els següents noms de les maneres d'empeltar: a) Empelt d'agulla: es fa inserint en el peu un tros de brot en forma d'agulla. Escolte, sinyó Baltaro, vol que eixos pèls de llop li els empelte d'agulla en cabells de sinyoreta?, J. Pascual Tirado (BSCC, vii, 324).—b) Empelt d'ull o d'ullet: el que no és d'agulla o pua, sinó que es fa inserint un ull (Costa de Llevant i de Ponent, Pla d'Urgell, Camp de Tarr., Penedès). L'empelt d'ull també es diu empelt de brot (La Selva) i empelt de borró (Urgell, Vallès), i rep els noms especials d'empelt d'escut i empelt de canonet o canut, segons les dues formes diferents de preparar-lo.—c) Empelt d'escut (Ribera d'Ebre, Garrigues, Mall.) o d'escudet (Camp de Tarr., Priorat, Altea, Eiv.): es fa tallant un ull amb un quadrilàter o escudet d'escorça i aplicant-lo a una espècie de finestreta oberta a l'escorça de l'arbre que s'ha d'empeltar. L'empelt d'escut té també els noms d'empelt de xapa, de planxa, de pedaç i de finestreta.—d) Empelt de canó (Camp de Tarr.), o de canonet (Vinaròs, Mall.), o de canut (Pla d'Urgell, Tortosa), o de canudet (Calasseit), o de canutet (Cerdanya, Conca de Barberà, Empordà, Carlet), o de xerxa (Eiv.): es fa tallant en forma d'anell la porció d'escorça que acompanya el brot o ull que ha d'inserir-se.—e) Empelt de tascó o de tasconet: es fa tallant la soca del cep o altre arbre, obrint-hi una escletxa de forma piramidal i ficant dins l'escletxa l'agulla o tros de branca de l'altra planta (Empordà, Bages, Penedès, Pla d'Urgell). A altres regions (Vendrell, Mall., Eiv.), un empelt similar d'aquest s'anomena empelt d'estaca.—f) Empelt d'escorça: el que es fa coronant el peu i posant les agulles sota l'escorça.—g) Empelt de fleca: es fa introduint un brot a un tall vertical obert a la soca (La Selva).
    Fon.: əmpəɫtá (pir-or., or., bal.); ampeɫtá (occ.); ampeɫtáɾ (val.); ampeɫtɾá (Pont de S., Sarroca de Bellera).
    Etim.: del llatí gàl·lic *impeltare, derivat de pelta, ‘escut’ (cf. empeltar d'escut).