DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENARBORAR (i sa var. enarbolar, castellanisme). v. tr.
|| 1. Alçar i posar a l'arbre o hasta (una bandera, penó, etc.); cast. enarbolar. Ocasió de mudar lo standart de la galera capitana vella a la nova, lo qual muntaren y enarboraren a la dita galera nova, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 114).
|| 2. Alçar en pes, posant dret; cast. enarbolar, levantar. Tres voltes a ses plantes d'un cop Anteu rodola, del fang sempre aixecant-se amb renadiu delit; | quan l'altre amb fèrrea grapa l'estreny i l'enarbola | fent-li cruixir com llenya los ossos dintre el pit, Atlàntida viii. «Tinc una gana que m'enarbola»: tinc una gran fam (Empordà).
|| 3. fig. Elevar; emportar-se amunt; cast. alzar, levantar. Mes no tot l'home en lo fossar s'esbulla; | de crisàlida hi deixa la despulla | quan s'enarbora al regne de la llum, Canigó ix. El frontis estava cobert d'una ala de groixudes lloses...; les enarbolà una forta tramuntana, fent-les voleiar com fulles per sobre la montanya, Verdaguer Exc. 56. Amb un somriure | enarborava cent mirars esclaus, Carner Lluna 113.
    Fon.: ənəɾβuɾá, ənəɾβulá (or.).
    Var. form.: arborar.
    Etim.: del llatí *inarborare, ‘posar a l'arbre, alçar com un arbre’, o més aviat pres modernament del castellà.