DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENCANTERI o ENCANTARI m., o ENCANTÀRIA f.
Encantament, obra d'art màgica; cosa que produeix encantament; cast. encanto, filtro mágico. «Li han donat encantaris (o encanteris)»: es diu d'una persona que sembla no tenir poder de voluntat propi, sinó que està sotmesa al poder d'altri. Tenir encantaris: estar embadalit, amb la vista fixa en una cosa sense que el qui la mira se n'adoni. Los fadrins... no sabent-se'n moure com si'ls donàs encantàries. Verdaguer Jov. 141. No admeto encantàries de cap persona, ni en que fos neboda de la diosa Venus, Vilanova Obres, iv, 278. Verí... per mesclar-lo amb herbes i amb paraules d'encanteri, Riber Geòrg. 74. Fuig l'encantària | i la ferida és immortal, Carner Monj.17. En Ramon, amb els ulls oberts com si tingués encantàries, Roig Flama 225. Una vella ardida, tia de tothom, | per cada malura sap un encantari, Colom Juven. 63. Nigromància, bruxeria, talmud i càbala, encanteris, tota l'alquímia... eren allí, Colom Nerto 155. Trescà per tot, adalerat, | cerca qui cerca l'encanteri | que tant l'havia captivat, Colom Tres Tar. 7. Dins el petit bosquet ple d'encantari | la poesia de tot temps reviu, Salvà Retorn 47.
    Fon.: əŋkəntέɾi (or., bal.); əŋkəntáɾiəs (Empordà); əŋkəntáɾi (Camp de Tarr., Mall.).
    Etim.: derivat de encantar, art. 1.

2. ENCANTERI o ENCANTARI m. o f.
|| 1. Cantàrida, insecte que, torrat i pulveritzat, serveix entre persones supersticioses per a produir encantació a la persona que en menja (Mall.); cast. cantárida.
|| 2. pl. Beguda o menjar on s'ha tirat pols d'aquell insecte i que produeix efectes d'encantament (Mall.); cast. filtro, brebaje mágico. Professant tu la fe ardent | conquistares grans imperis | y has begut els encanteris | de l'ateisme dolent, Santandreu Glos. 26.
    Fon.: əŋkəntέ̞ɾi, əŋkəntáɾi (Mall.).
    Etim.: de cantàrida, modificat vulgarment per etimologia popular de encantar.