DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCAPOTAR v. tr.
|| 1. Posar el capot a qualcú; cast. encapotar, abrigar. Es criat... amb el rei ben encapotat, surtiren a passeig, Camps. Folkl. ii, 120.
|| 2. Cobrir un vehicle posant-li la capota; cast. encapotar.
|| 3. Caminar amb el cap molt baix l'animal que estira un carruatge (Mall.).
|| 4. Cobrir de fosca, i especialment de núvols negrosos; cast. encapotar. La mar crexent s'avalota; | la negror que l'encapota | claps de sol fan llambrejar, Costa Poes. 83.
|| 5. refl. Ensopir-se un malalt (Val.); cast. aletargarse, amodorrarse.
|| 6. Enganyar qualcú fent-ne burla (Barc., Puigcerdà); cast. befar.
    Fon.: əŋkəputá (or., men.); aŋkapotá (occ.); aŋkapotáɾ (val.); əŋkəpotá (mall.).
    Etim.: derivat de capot i capota.