DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCOBLAR v. tr.
|| 1. Ajuntar de dos en dos; cast. emparejar. Qui l'hu ab l'altre's fa, | qui bé'ls encoble en son pensar, Febrer Inf. xxiii, 8. Quant se troban p'es carré s'encoblan deshonestament devant tothom, Ignor. 34. a) fig., en sentit immaterial: Sa delicadesa d'aquest homo la pots encoblar amb sa sàbia previsió des qui posaren a ses entrades, Ignor. 6.
|| 2. especialment, Lligar dos cans amb el mateix fermall (Mall.); cast. atrahillar. Ni de tenir les cordes dels teus cans encoblats, Alegre Transf. 85.
|| 3. Reunir les cartes d'un mateix coll. «Les cartes vénen encoblades»: vénen cartes del mateix coll. Ninguna persona puga valerse en jochs de cartes de encoblar, doc. a. 1743 (Monsalvatje Not. hist. xix, 181).
|| 4. refl. Reunir-se diferents persones per anar plegades a un lloc (Empordà); cast. juntarse. «S'han acoblat tres de bons per a adobar!» (Llofriu). a) Fer coble els balladors (Griera Tr.).
|| 5. Agregar a una cobla de músics.
    Refr.
—«Fins que han encoblat, hi ha esperances de caça»: es diu quan s'acaba el temps disponible per a fer una cosa, i el qui la fa encara no perd el coratge de dur-la a terme (Manacor),
    Fon.: əŋkubblá (or.); əŋkobblá (mall.).
    Etim.: derivat de cobla o coble.