DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCORTINAR v. tr.
|| 1. Guarnir de cortinas; cast. encortinar, poner colgaduras. Quan Nós sabem que éls uenien, faem encortinar nostra casa de bons draps, Jaume I, Cròn. 436. Atrobà totes les carreres de la ciutat empaliades e encortinades de draps d'aur e de seda, Llull Cont. 103, 2. Quan vench que les gents de Mecina saberen que'l rey era partit de Randas, encortinaren tota la ciutat de draps d'aur e cobriren totes les carreres de junch vert, Desclot Cròn., c. 96. Staua la iglésia encortinada de damassos carmesís, doc. a. 1720 (BSAL, vii, 8). a) fig. A l'esboirar-se de llàgrimes la broma | que l'encortina, veuen parpellejar un estel, Atlàntida x. Està dins una capelleta ben encortinada de terenyines, Ignor. 62.
|| 2. absol., fig. Tornar vermell d'empegueïment (Mall., Men.); cast. sonrojarse, ruborizarse. «Aquesta dona no encortina»: aquesta dona no té vergonya.
    Loc.
—Esser l'escala d'encortinar: carregar-se totes les feines o molèsties (Mall., Men.). L'atlot de barca... és l'escala d'encortinar de tots els mariners, Penya Mos. iii, 198. «Per no voler dir que no a ningú, som s'escala d'encortinar de tothom» (Mall., Men.).
    Fon.: əŋkuɾtiná (or., men., eiv.); aŋkoɾtiná (occ.); eŋkoɾtináɾ (val.); əŋkoɾtiná (mall.).
    Etim.: derivat de cortina.