DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFIT m.
|| 1. Indigestió; empatx produït per excés de menjar o per aliments mal païts (or., occ., val., bal.); cast. empacho. L'anyell en la pascua que us leua l'enffit, Passi cobles 97. Me pesa'l possible, com no tinch despesa | de temps, per a treure del tot est enfit, Viudes donz. 466. La muller va perperir d'un enfit de codonyat, Pascual Tirado (BSCC, iii, 423).a) fig. Lo cor teniu tan agre per lo enfit corrumput de supèrbia, Villena Vita Chr., c. 273.—b) fig. Pena amagada; idea dolorosa que no es manifesta i fa mal a l'esperit de qui la guarda (Maestr.).
|| 2. Cosa mal rentada, que conserva aficada la brutor (Mall.).
|| 3. fig. Cosa empatxosa, que molesta o fa nosa (Mall.); cast. empacho, molestia. «No vaig d'enfits»: no estic per coses que em molestin. «M'han carregat d'enfits»: m'han omplert de comandes minucioses i embarassadores. Y un mes después se casava amb una altra tota enfits, Ignor. 31.
|| 4. Fruit de la figuera infernal; cast. ricino (Ferrer Dicc.).
    Fon.: əɱfít (or., bal.); aɱfít (occ., val.).
    Intens.: enfitet; enfitot; enfiteu; enfitó.
    Etim.: del llatí infīctu, ‘aficat’.