DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENRABIAR v. tr.
|| 1. Fer tenir ràbia; irar fortament; cast. irritar.
|| 2. refl. Encendre's de ràbia; irar-se fortament; cast. rabiar, irritarse. Alguna cosa no és pus... desplasent a veure enrabiar e maleyr que una [fembra] pobra, Corbatxo 44. La malaltia dels caualls que s'enrabien se fa dins lo cors, Dieç Menesc. 35. L'Emília reprengué enrabiant-s'hi: May m'ho haguera cregut!, Pons Auca 218.
    Fon.: ənrəβiá (or., bal.); anraβiá (occ.); enraβiáɾ (val.).
    Etim.: derivat de ràbia.