DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENRAMPAR v. tr.
|| 1. Causar rampa. «No toquis aquest fil d'electricitat, que enrampa». La càrrega feixuga que l'esperit enrampa y el pensament eixuga, Alcover Cap al tard 22.
|| 2. refl. Agafar rampa; cast. entumirse; tener calambres. Com si els caiguessin per elles o se'ls enrampessin els dits, Pons Com an., 202. No'n mancaria d'altra sinó que mos arribàssem a enrampar per falta d'exercici, Roq. 13.
|| 3. refl. Posar-se ert; perdre la flexibilitat vital; cast. enrigidecerse. El Borni, aclucant l'únic ull que li quedava, s'enramparia en un recó de l'estable, Víct. Cat., Ombr. 59.
    Fon.: ənrəmpá (or., bal.); anrampá (occ.); enrampáɾ (val.).
    Etim.: derivat de rampa.