Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ensumar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSUMAR v. tr.
|| 1. absol. Aspirar l'aire pel nas; cast. husmear. Un pobre carreter, pegant singlades an es mul que per forsa vol ensumar en terra, Ignor. 3. Un ca de cassa, com més bastó li donen, més arreu ensuma, Maura Aygof. 21. El perdiguer anava ensumant, fent i desfent camí, Massó Croq. 78.
|| 2. Olorar aspirant fortament l'aire; cast. husmear, oler. L'assa hal va ensomant, lo bou lo adorava, Canç. Nad. 96. Les moneyetes... esquinsaren la carta, l'ensumaren, la tiraren, Penya Mos. iii, 95. Mai saberen endevinar què era lo que es ca ensumava, Rosselló Many. 54.
|| 3. fig. Descobrir (una cosa secreta); adquirir notícia subtilment; cast. husmear, oler. De lluny ensuma es negocis, Aguiló Poes. 150. Avesat a replegar tot quant ensum que s'escriu a Mallorca, Ignor. 43.
|| 4. refl., Confabular-se; convenir-se en secret per fer una cosa entre tots (Mall.). «Els dos diputats s'ensumaren i van resoldre unir les seves candidatures».
    Loc.
—a) Ensumar la retranga: anar darrera les noies amb intenció de festejar-les (Empordà). «Sempre vas ensumant la retranga a les noies».—b) Aixi les ensumen!: es diu com en senyal d'aprovació o satisfacció per un fracàs o mal resultat d'altri (Mall.). La locució es completa a vegades dient: «Així les ensumen, va dir Na Caraixa!» o bé: «Així les ensumen, i tenia es nas dins una femarada».—c) Ensuma aquest ou, que l'altre es cou!: es diu en pegar un cop a qualcú, com anunciant-li que encara n'hi ventaran un altre (Empordà).—d) Ensuma prim, i bastarà per tots: es diu davant coses de menjar escasses, que curtegen massa (Mall.).
    Refr.

—«El rei s'alegra d'una flor, i quan l'ha ensumada, la tira»: es diu per significar que els grans personatges així mateix prenen en consideració els obsequis, encara que aquests siguin humils (Mall.).
    Fon.:
ənsumá (or., bal.); ansumá (occ.).
    Etim.:
sembla relacionable amb un verb llatí insūmĕre, ‘sumir, aspirar’, canviat el tipus de conjugació -ĕre en -āre.