DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTER, -ERA adj.
Sencer; que no li manca cap part; complet; cast. entero. Tot enter va desobre les tanes, Febrer Inf. xxi, 126. Dibuxar quatre figures enteres y quatre mitjes, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). La bota està encara tota entera, Lacavalleria Gazoph. Que la referida elecció se fasse ab entera libertat, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 922). Sé que és un somni la vida entera, Carner Lluna 58. Especialment: a) Nombre exempt de fracció. Un enter de la rifa: un billet sencer. Ara el paper pujarà dos enters, Ignor. 9.—b) (Animal) no castrat.—c) Ferm, que no vacil·la. Seguien a cor el rosari amb veu entera i saludable, Víct. Cat., Ombr. 10. «Es un home molt enter»: és molt íntegre, dotat de molta força moral.—d) Per enter: enterament, completament. Dita vila antigament rebia los drets per enter, doc. a. 1689 (Segura Hist. Sta. Col. 281).
    Fon.: əntéɾ (Barc., Palma).
    Sinòn.: íntegre, sencer.
    Etim.: pres del cast. entero, que ve del llatí intĕgru, mat. sign.