DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVEJAR v. tr.: cast. envidiar.
|| 1. Sentir enveja; mirar amb desplaer qualcú per enveja. Amonestà lo joue... que ja era molt enuejat e ara ho seria molt més, Curial, i, 8. Regint aquest Berenguer Ramon son comtat virtuosament, son frare Ramon Berenguer lo envejà molt e li tenia gran ira, Tomic Hist. 124. Arbre, mon cor t'enveja, Costa Poes. 44.
|| 2. Tenir enveja d'una cosa; mirar-la amb desig. No envejaràs la muller de ton veí, Llull Blanq. 42. L'altre envejaua l'aur e l'argent e les pedres precioses qui eren en la creu, Llull Felix, pt. vi, c. 2. David viu Bersabè qui's banyaua e envejà-la, Serra Gèn. 112. Pahir no's pot aquesta cosa leja | dins los ventrells qui d'envejar s'escombren, Ausias March, xxvi. Lo vostre cors gentil e bell, | tant envejat dels miradors, Obra vells 14. Enveja el sol sa cara bonicoia, la lluna sa blancor, Verdaguer Idilis. I li envejam, com una bella sort, | l'isolament de l'heroisme seu, Alcover Poem. Bíbl. 76.
    Fon.: əmbəʒá (pir-or., or.); ambeʒá, ambeʤá (occ.); embeʤáɾ, embeʧáɾ (val.); əɱvəʒá (bal.).
    Etim.: del llatí invidiare, mat. sign.