DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENVIDES adv. i conj. ant.
A penes, tot just; cast. apenas. No és leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar, com envides negun no puga a un tan solament ben cumplir, Ordin. Palat. 8. Per los boschatges son enteses les persones qui són axí siluestres e rudals, que envides se volen regir per negun, Genebreda Cons. 169. Era tan simple que envides sabia parlar en latí, Quar. 1413, pàg. 163. No'n romàs sino una tan pocha çendra, que enuides no basta omplir un no molt gran vexell, Corella Obres 3. Era aquesta Laquesis donzella que anuides lo quinzen any traspassaua, Curial, i, 24. Enuides neix la taranyina, ja la'n arrancha, Coll. dames 712.
    Etim.: del llatí invītus, ‘de mala gana, amb pena’.

2. ENVIDES f. pl. ant.
Envit en el joc. Fallen vocables | e diccions, | relacions | per fer envides | de ses fallides, Spill 653.
    Etim.: derivat postverbal de envidar.