DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBOJARRAT, -ADA adj.
Mancat d'enteniment; precipitat en l'obrar, irreflexiu; cast. alocado. Sobre del cor, esbojarrat de febre, Guimerà Poes. 264. Giravoltant-hi amb esbojarrada fúria, Pons Com an., 15. A la vora nostra n'hi havia una noia que ballava esbojerrada, Massó Croq. 62. Com esbojarrades espurnes en el fum d'una artiga, Ruyra Parada 77. A l'esbojarrada: esbojarradament, sense reflexió, sense enteniment. S'entretenia en punyir-lo a l'esbojarrada, Einer Capcigr. 61.
    Fon.: əzbuʒərát (or.).
    Intens.: esbojarradet, -eta; esbojarradot, -ota; esbojarradíssim, -íssima.