DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCAMOTEJAR v. tr.
Fer desaparèixer una cosa sense que altri se n'adoni; cast. escamotear. Un regular patrimoni que havia sigut escamotejat quan la mort de son pare, Mercè Bellamata 63.
    Fon.: əskəmutəʒá (Barc.); eskamoteʧáɾ (Val.); əskəmotəʤá (Palma).
    Etim.: pres del cast. escamotear.