DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCANTELLAR v. tr.
Trencar una cosa llevant-li el cantell o cantells; cast. descantillar, mellar. S'escantellaren lurs escuts, Lançalot, segle XIV (Rev. Biblgr. Cat. iii, 21). Un llibret de contes cerolós y escantellat, Maura Aygof. 191.
    Fon.: əskəntəʎá (or., bal.); askanteʎá (occ.).
    Var. form. i sinòn.: descantellar.
    Etim.: derivat de cantell.