DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCARAFALLS m. pl.
Demostracions exagerades d'un sentiment (d'alegria, d'indignació, d'oi, de menyspreu, etc.) amb gesticulacions i paraules excessives (or., occ.); cast. aspavientos. «No sé per què fas tants escarafalls de la casa que tens: bé és bonica!»«No hi ha per a fer aquests escarafalls!»Feu molts escarafalls al veure aquella bestiassa, Genís Narr. 210. Aquexos hereus... de tot fan escarafalls, Vilanova Obres, iv, 138. Sabia tots els caus de l'encontrada on se podia fer mal sense inquietar a ningú ni sentir els escarafalls de la gent entenimentada, Víct. Cat., Ombr. 56.
    Fon.: əskəɾəfáʎs, əskəɾəfáјs (or.); askaɾafáʎs (occ.).
    Sinòn.: espants, estabetxos, estufornos, escaramells.
    Etim.: de la mateixa arrel de escarabat, però amb f substituint la b (fenomen antiquíssim d'influència osca damunt el llatí; cf. l'italià scarafaggio, ‘escarabat’).