DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCASSEJAR v.: cast. escasear.
|| 1. intr. Esser escàs; trobar-se en quantitat insuficient. Bastava a son entendre que an ella no li faltés res, que no els escassejessen els recursos per a viure felissos, Pons Auca 205.
|| 2. tr. Donar escassament. «A aquesta planta no li haveu d'escassejar l'aigua» (Fabra Dicc. Gen.).
|| 3. refl. Tirar-se el vent més de proa, fer-se menys favorable la seva direcció a la ruta d'un vaixell (Barc., Palma).
    Fon.: əskəsəʒá (pir-or., or.); eskaseʤá (occ.); eskaseʤáɾ, eskaseʧáɾ (val.); əskəsəʤá (mall., men.).
    Sinòn.:— || 1, curtejar;— || 2, plànyer, recisar.
    Antòn.: abundar.
    Etim.: derivat de escàs.