DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCUDELLA f.
|| 1. Plat fondo, en forma de casquet esfèric, generalment sense anses, que serveix per a menjar la minestra o cuinat entre gent rústica (Maestr., Val., Mall.); cast. escudilla. Si té anses o agafalls laterals, es diu escudella amb orelles (Mall.). E'l dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula, Ordin. Palat. 13. Près una escudella de aquelles lenties, Serra Gèn. 30. No est bona sinó a escatar peix e lavar les escudelles, Metge Somni iii.
|| 2.   Recipient fondo, de forma semiesfèrica o aproximadament semioval, de cabuda variable però inferior a un litre, que serveix per a prendre brou, llet, cafè, te, etc. (Empordà, Solsona, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Mall., Men.); cast. taza. Lo fuster... consira les necessitats dels hòmens ymaginant cases escrins e escudelles, Llull Arbre Sc. i, 212. Yo prenguí del aygua en una scudella o altre vexell, Sermons SVF, i, 103. No és cosa de fer lament vahent lo perill tant manifest, lo foch en la casa e lo verí en la scudella, doc. a. 1488 (BSAL, ix, 285). Ab cert vermell | tret d'escudelles, | morros e celles | s'empeguntava, Spill 2535. Escudella de broc (Cat., Bal.), o amb brec (Barc., Men.), o de bequelló (Cast., Val.), o de cremelló (Val.): la que té un canó o broc llarg per on és dóna l'aliment líquid als malalts. Escudella de foc: escudella gran de terra roja envernissada (Eiv.). Escudella doble: la que era composta de dues escudelles, una de les quals encaixava dins l'altra i li servia de cobertora (BSCC, xiv, 400). Escudella gresala, o Esc. gresalada, o Esc. gresalenca: noms antics d'una mena d'escudelles molt grans. Escudella gresala d'argent, doc. a. 1404 (ap. Aguiló Dicc.). Sis escudelles d'argent gresalenques ab vores planes qui pesen cinquanta sis onzes, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). Dotze escudelles grasalades e un saler, doc. a. 1462 (Ardits, ii, 410).Escudella morisca: Escudelles grogues que es dien de boda de moro..., altres escudelles un poc majors de la dita faiçó, ço és, grogues, que's dien morisques, doc. a. 1517 (BSCC, xiv, 399).Escudella platerenca: ant. escudella més planera que l'ordinària, més semblant a un plat? Item IIII plats fondos, Item VI escudelles platerencas, doc. a. 1458 (Ardits, ii, 285).Escudella de partera: Més VI plats de obra fina, més VI de comuns y dues escudelles de partera ab vuyt orelles, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). També hi havia antigament escudelles que se'n deia de mitja partera (doc. a. 1461, ap. BSCC, xiv, 399). Escudella tudonera: ant., mena de plat de certa grandària, tal vegada per a coure-hi tudons. Una scudella tudonera ab sa cubertora, doc. a. 1444 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Escudella de combregar: recipient de vidre que serveix al sacerdot per a purificar els dits quan porta el Viàtic (Guimerà). Escudella d'es llevat: escudella amb peu, que es té dins la pastera per guardar-hi el llevat perquè tovi i fermenti (Manacor). Escudella ratolinera: escudella de foc, de devers un pam de diàmetre, que serveix com a trampa per a caçar ratolins (Eiv.). Terra d'escudelles: terra groguenca que serveix per a fregar i netejar atuells de cuina. La senyora Pepa... volia netejar ab terra d'escudelles la fusta dels grahons del seu tros d'escala, Vilanova Obres iv, 19.
|| 3. Eina de terra cuita, en forma de quart d'esfera, que els terrissers empren com a motllo per a donar forma rodona a escudelles, plats, gibrelles, etc. (Blanes, La Bisbal).
|| 4. Quantitat de líquid o de minestra que cap dins una escudella. Grasses escudelles són contra penetència, Llull Blanq. 52. Emperò aquells qui no dejunaran no'ls sia dada mas una escudella de cuynat e peix, doc. segle XIV (BSAL, x, 368). a) Usat com a unitat de mesura; en medicina l'escudella equival a 200 grams aproximadament; cast. taza. Una olla de coure de vuyt o nou escudelles, doc. a. 1417 (arx. de Montblanc). Una ola de coure gran que té XX escudelles, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 130). Tres olles de coure, la una de tinença de X scudelles, altra de VI, altra de quatre, doc. a. 1458 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Pendràs per cinch escudellas una liura de ametlas, Robert Coch 8. Pendreu vinigrech y sement de lli, de cada cosa una bona escudella, Agustí Secr. 180.
|| 5. Conca del molí d'oli, dins la qual gira la mola per esclafar les olives (Ribera d'Ebre, Vinaròs); cast. alfarje.
|| 6. ant. Cobertora que coronava l'angle superior d'una tenda de campanya. Una oreneta hauia feyt niu prop de la escudela en lo tendal, e manam que non leuassen la tenda tro que ella se'n fos anada, Jaume I, Cròn. 215.
|| 7. Menja composta d'arròs o fideus amb patates, col i alguna altra verdura o pasta de sopa, cuit tot amb el brou de la carn d'olla (pir-or., or., occ.); a Mallorca, cuinat de llegums; cast. potaje, olla. Apprés escudellá de fideus ab sucre y canella, doc. a. 1537 (Catalana, ii, 22). Se li dóna sal y espícies y la escudella que se acostuma donar en els demés capellans, doc. a. 1669 (BSAL, vii, 150). Ma germane ha enviat una olleta de escudella dolsa, doc. a. 1782 (BSAL, xxiv, 34). Plena fins a vessar d'una escudella de pa i verdures, Massó Croq. 179. Escudella podrida: «Esta escudella se fa a l'ivern y tardó; en la escudella que se diu podrida s'i posen dos picotins de siurons y un poch més que té a esser una mesura y mitxa; de monjetas així mateix, fideus, pomas o peras o codonys, alls... cols, naps, xerebias, castanyas, pebre..., congre... y arròs» (Cartuxa Montalegre, 243, ap. Aguiló Dicc.). Escudella fresca: cuinat de llegums tendres amb la clovella (Mall.). Escudella de malalt: aquella en què no es posa col ni cap mena de grana, i que fa el brou molt blanc i gens fort (Empordà). Escudella de vint-i-nou bulls: la que es fa molt de pressa, fent-la bullir poca estona (Llofriu). Escudella de l'infern: la que conté molta carabassa (Llofriu). Escudella d'àngel: menja que es fa d'arròs, llet, ous, sucre i canyella, amb brou de carn, i que es serveix en taula de dia de festa (Mall.). Fer escudella: abocar o posar cuinat dins el plat o altre recipient, per començar a menjar (Mall.).
|| 8. Ball de l'escudella: V. escudera.
    Loc.—a) Fer s'escudella: comandar, fer la pròpia voluntat, disposar autoritàriament (Mall., Men.). «Jo no tenc de menester | que altri em faça s'escudella; | jo em som enamorat d'ella | i no em faran mudar es bé» (cançó pop. mall.). «Rabassó de vinya vella, | mala sort t'hagi d'endur; | que una bruta com ets tu | m'hagi de fer s'escudella!» (cançó pop. Men.).—b) Fer-se s'escudella: fer-se la mesura, donar-se la norma d'una cosa. Què en vols?—Lo que'm voldreu donar. Hala! Voltros mateixos vos fareu l'escudella, que lo que jo cerch és fer parroquians, Penya Mos. iii, 113.—c) Fer escudella: fer fàstic, repugnar (Segarra, Urgell, Vallès, Penedès, Camp de Tarr.). «Ja em fas escudella, amb tant de dir sempre el mateix!»—d) Posar terra a s'escudella a qualcú; posar-li dificultats, molestar-lo amb entrebancs (Mall.). Ja me posaria terra a s'escudella de casta forta, Alcover Cont. 3.—e) Semblar que no ha trencat mai cap plat ni escudella: semblar molt bona persona, un santet, sense esser-ho.
    Refr.—a) «A qui no vol brou, set escudelles»: vol dir que a qui no vol una cosa li sol sobrevenir aquesta abundosament (Mallorca).—b) «Qui escudella d'altri espera, freda se la menja» (or., occ., val., bal.); «... i devegades, ni freda ni calenta» (Menorca).—c) «Escudella que no has de menjar, deixa-la cremar»: vol dir que convé no ficar-se en assumptes que no ens atanyen (Mall.).—d) «Quan s'escudella és calenta, no la deixis refredar»: significa que convé aprofitar el moment oportú, abans que passi l'oportunitat (Mallorca).—e) «Qui no menja escudella, no menja fregits» (Empordà).—f) «Qui no menja escudella, quan és mort no beu en botella»: es diu humorísticament a la mainada quan no vol menjar sopa (Llofriu).
    Fon.: əskuðéʎə (pir-or., or., bal.); askuðéʎa (Andorra, Esterri, Pont de S., Tortosa, Maestr., Cast.); eskuðéʎa (Val.); askuðéʎɛ (Sort, Tremp, Ll., Balaguer, Falset, Gandesa); askuéʎa (Xàtiva, Al.).
    Intens.:—a) Augm.: escudellassa, escudellarra, escudellota, escudellot, escudellanga, escudellatxa.—b) Dim.: escudelleta, escudelletxa, escudelleua, escudelliua, escudellona, escudelló, escudelloia, escudellina, escudellí, escudellinoia, escudellinoi, escudellel·la, escudellinga.
    Var. ort. ant.: scudella, scudela, scudeyla, escudela, escudeyla.
    Etim.: del llatí scūtĕlla, mat. sign. 1, 2, derivat dim. de scūtum, ‘escut’...