DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESFONDRAR v. tr.
I. || 1. Destruir una cosa llevant-li el fons o sòl, allò que li serveix de base o de paret de contenció; cast. desfondar, hundir. Esfondraren ab los bordons tots los odres en què aportaven lo vi, Desclot Cròn., c. 143. L'almirall reconech les galees e hach vist que en terra n'avia e trobà que eren de pisans e foren-se'n esfondrades en terra, Muntaner Cròn., c. 135. Aquesta nau donà sobre roques en tant que s'esfondrà, Eximplis, ii, 339.
|| 2. Destruir una cosa fent-la caure a trossos; cast. hundir, derribar. Vench-li missatge que acorregués, que la casa de Bardi era esfondrada, doc. a. 1330 (BSAL, ix, 57). Una mitja caxa vella sfondrada ab pany sens clau, doc. a. 1497 (BSAL, vii, 449). A tres hores de nit esfondrà les portes de casa Antònia Bisanyes, doc. a. 1636 (Hist. Sóller, ii, 985). Volten el castell esfondrat, Massó Croq. 89.
|| 3. fig. Destruir, arruinar econòmicament, moralment, la salut, etc.; cast. arruinar, hundir. Vénch de veure un malalt... y està ben esfondrat, Ignor. 20. A un que estava molt esfondrat li deya sa seua dona: Enviarem a cercar es metge, Roq. 4.
II. Introduir un cos fins al fons o envers el fons d'un altre; cast. hundir. Està lo marjaler en mig de la céquia esfonrat en lo tarquim, Pascual Tirado (BSCC, vii, 193). Torna esfondrar les afilades puntes de fusta dins de la bassa d'oli de la gerra, Bol. Dim. 143.
    Loc.
—Esfondrar trones: predicar molt, tenir molta eloqüència un orador sagrat (Mall.). Y no else deya més sinó que no esfondrarian massa tronas, Aguiló C., Rond. de R. 13.
    Fon.: əsfundɾá (or., men.); asfondɾá (occ.); esfondɾáɾ (val.); asfonrá (Cast.); əsfondɾá (mall.).
    Sinòn.:—I, enfonsar, esbucar;—II, enfonsar, enfonyar.
    Etim.: del llatí vulgar *ex-fundŏrare, mat. sign. I || 1, derivat del substantiu fŭndus fŭndŏris (en lloc de la forma clàssica fŭndus fŭndi).