DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGOTAR v. tr.
|| 1. Buidar fins a la darrera gota; cast. apurar, agotar. Hauent ja del tot buydat y sgotat la mortífera e pudent centina, Anòn. Confess. En guardar esgotar e tenir en condret la dita nau en la dita platja, doc. a. 1469 (Arx. Gral. R. Val.). Es sobreposats esgotan ses botelles, Ignor. 60.
|| 2. Exhaurir, llevar completament de dins un receptacle allò que conté; cast. agotar. Lo corral... sia en pendent per esgotar la urina, Agustí Secr. 173. a) fig. La jovenalla dels romàntichs... seguia esgotant febrosenca los solatges de la disbauxa literària, Aguiló Fochs foll. 241.
|| 3. Fer entrar o caure de gota en gota; cast. instilar, destilar. Chopin... en sos nocturns s'esgota l'amargura d'una amor ideal jamay atesa, Oliver Obres, i, 131.
|| 4. fig. Exhaurir la força, la capacitat; cast. agotar. «He treballat massa i estic esgotat».
    Fon.: əzɣutá (Barc.); ezɣotáɾ (Val.); əzɣotá (Palma).
    Sinòn.: escolar, buidar, exhaurir.
    Etim.: derivat de gota amb el prefix es- indicador de privació.