DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESMAPERDUT, -UDA adj.
Que ha perdut l'esma; cast. desatinado, desconcertado. Esma-perdut l'homicida, | aferrant-se sobre el banch, Costa Trad. 101. El xicot que, bojament enamorat, anà esmaperdut d'alegria, Oller Rur. Urb. 32. Josep Carner ha usat aquest mot com a participi: Per a mi la fulla seca que en el vent s'ha esmaperdut, Carner Ofrena 194.
    Fon.: əzməpəɾðút (or.).
    Var. form.: eimaperdut (En Belluguins... caminava eyma-perdut dins un ensensament de dolor, Galmés Flor 106).
    Etim.: compost de esma i perdut.