DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESPECULAR v.: cast. especular.
|| 1. tr. Mirar o observar atentament. Los vostres dots, si'ls vull especular, | especulant me fall tota sciència, Trobes V. Maria [119]. Vós especulau massa los gastos que's fan, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. tr. o intr. Estudiar, fer recerques teòriques. Si subtilment hi volràs especular, conexeràs gran part del misteri que hi està amagat, Metge Somni ii. Si volien profundament specular, seria'ls pus necessari que les ymages e formes a lurs uyls presentades fossen primerament per altres previstes, Francesc de la Via (Est. Univ. xx, 85). Si alt specule d'amor, hi no calle, Proc. Olives 871. L'òliba religiosa especulava filosofia, Riber Miny. 70.
|| 3. intr. Negociar comprant, venent o baratant a base d'un càlcul de possibles guanys. «Especulant amb valors bursàtils ens podem fer rics i ens podem arruinar». a) fig. Cal, però, especular sobre aquesta caiguda, Pla Coses 41.
    Fon.: əspəkulá (Barc.); espekuláɾ (Val.); əspekulá (Palma).
    Etim.: pres del llatí speculari, ‘mirar, observar’.

2. ESPECULAR adj.
|| 1. Propi de l'especulació, de l'estudi elevat. Yo mire ser diffícil e de gran admiració la coneixença de coses tan altes e tan speculars atènyer, Francesc Carroç 285 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Semblant a un mirall; cast. especular. Es diu especialment d'un mineral que presenta làmines brillants, que reflecteixen la llum.
    Fon.: əspəkulá (Barc.); espekuláɾ (Val.); əspekulá (Palma).
    Etim.: derivat del llatí specŭlu, ‘mirall’.