DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTANY m.
|| 1. Massa considerable d'aigua dipositada en una depressió del terreny; cast. estanque, laguna. En quantitat l'estany se sembla mills ab la mar que no fa la font, Llull Cont. 336, 30. Ha una illa en mig loc de un gran estany, Llull Blanq. 88. Axí que en l'estany ne negaren dos míllia en sus, Muntaner Cròn., c. 275. La hora que ix del lit, sembla que haja contínuament habitat entre estanys d'aygua, Metge Somni iii. No és mar, és un gran estany dolç que semble mar, Sermo St. Pere 126. Moch-se aprés gran tempestat de trons e lamps, ab tantes aygues que los camps eren estanys, Vent. Pel. 3. Dóna nom als estanys tenebrosos enclavats entre els pics vorers al Madres, Massó Croq. 8.
|| 2. Paret preparada amb guix especial, on s'apliquen masses de fang per precipitar-ne la preparació, en la indústria de ceràmica, quan no és suficient la rapidesa amb què es prepara en el corralet (Manises).
|| 3. L'Estany: topon., poble del Moianès (Bages).
    Fon.: əstáɲ (pir-or., or., bal.); astáɲ (occ., val.).
    Etim.: del llatí stagnu, mat. sign. || 1.

2. ESTANY m.
Cos simple, metall més dur i blanc que el plom i menys que la plata, molt mal·leable i poc dúctil, que es torna opac i perd la blancor si està en contacte amb l'aire; cast. estaño. Quintal de stayn o de coure, Leuda Coll. 1249. Aquell qui demana estany e cuida demanar argent, Llull Cont. 343, 19. No hic metràs estany per argent, Metge Somni iv. D'aram y estany veu hom exir lo coure, Ausias March cxiii.
    Fon.: əstáɲ (pir-or., or., bal.); estáɲ, astáɲ (occ., val.).
    Etim.: del llatí stannu, mat. sign.

3. ESTANY, -ANYA adj.
|| 1. Compost de peces sòlidament unides, de manera que no deixen entrar ni sortir líquid; cast. estanco. «Ses fustes han d'estar estanyes»: vol dir que les bótes d'un celler no han de vessar gens (Mall.). No li són tenguts de nòlit a pagar d'aquell vi que vessat serà per ço car ell no'ls mostrà la stiba si era stanya o no, Consolat, c. 205. Plàcia a vós, senyor, dar càrrech a vostre daraçaner que la dita cuberta tenga estanya e en condret, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 153). Vos profer de dar-vos la capella fort e estanya e durable tant com obra de església puga durar, doc. a. 1450 (BSAL, xi, 28).
|| 2. Estancat; que no es pot vendre lliurement; cast. estanco. Jas sie ço que aquel qui posseeyx coses estanyes les tenga sens justa raó, Cost. Tort. III, viii, 8.
|| 3. Posar estany o estanya a qualcú: tupar-lo o tupar-la (Mall.). «Mira, que si hi vénc, te posaré estanya!» (Porreres).
    Fon.: əstáɲ (or., bal.).
    Etim.: de estanc art. 2, mat. sign., amb la terminació modificada per la influència dels mots estany art. 1 i 2.

4. ESTANY m.
Estanc (art. 1.). Conductor del stayn del tebach, doc. a. 1701 (arx. de Felanitx). Se'n va a un estany, compra un sello, Ignor. 24.
    Fon.: əstáɲ (Mall., Men., Eiv.).
    Etim.: de estanc art. 1, amb la terminació modificada per influència de estany art. 1 i 2.

5. ESTANY m.
Aparell de fusta, consistent en un pal d'uns dos metres d'alçada, amb peu i amb un o més braços en la part alta, on es posaven gresols i altres llums que servien per a il·luminar en llur treball els qui plantaven les falles (Arx. Trad. Pop. i, 37).

6. ESTANY
Llin. existent a Cornellà, Vilablareix, Vilademat, Barc., Martorelles, Aranyó, Artesa, Anserall, Benassal, Carcaixent, Alacant, Novelda, etc.