DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXCLAMACIÓ f.
Acte i efecte d'exclamar; paraula o paraules que una persona llança per efecte d'una forta emoció (alegria, sorpresa, pena, indignació, terror, etc.); cast. exclamación. Aprés Boeci continua sa exclamació, e sol a manera de dupte la dita questió, Genebreda Cons 235. Ajudaume a lamentar, prestaume doloroses paraules, donaume tristes sclamacions, Tirant, c. 332. Hauran rixes, contentions, accusations, exclamations, odis, Molera Pron. 1533. Per a repetir aquella seva exclamació cada cop més admirativa Ruyra Parada 29.
    Fon.: əskləməsió (Barc., Palma); esklamasió (Val.).
    Etim.: pres del llatí exclamatiōne, mat. sign.