DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EXEMPLAR adj.
Que pot servir d'exemple; cast. ejemplar. Es home exemplar, és home de virtut exemplar, Lacavalleria Gazoph. Fer un càstich exemplar de algú, ibid. Dexa una família condreta y una vida exemplar sense una taca, Ignor. 32.
    Fon.: əgzəmplá (Barc.); eјʃempláɾ (Val.); əʣəmplá (Palma).
    Intens. superl.: exemplaríssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí exemplāre, mat. sign.

2. EXEMPLAR m.: cast. ejemplar.
|| 1. Objecte original, model, segons el qual o a imitació del qual es fan els altres. Per so car lo vostre servidor per gràcia vostra sia romansador d'aquesta obra d'aràbic en romans..., tresporta e muda en esta translació moltes raons qui no són tan altes en l'exemplar aràbic, Llull Cont. 352, 30. La qual [necessitat e libertat] és exemplar e forma al humà enteniment con hi conega la sancta trinitat que nós ensercam, Llull Gentil 144. Dins tu has lo exemplar de totes les creatures, Genebreda Cons 143. No puch callar aquell rigorós exemplar de castedat, Metge Somni iv. Tal exemplar trahen los néts dels avis, Ausiàs March, cxiii. Ell fou un exemplar de modèstia, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Fet que serveix d'exemple o precedent. «No haver-hi exemplar»: no haver-se vist o no recordar-se que hagi succeït mai tal cosa. En atenció a no tenir-se notícia de haver-hi exemplar de que superior algun sia entrat en la aula capitular, doc. a. 1760 (BSAL, ii, 342).
|| 3. Càstig que serveix d'exemple i avís Fer un exemplar: aplicar un càstig per escarmentar els qui ho veuen. La Justícia entrà a fer son ofici... averiguar la quartata pera fer un eixemplar, Rond. de R. Val. 77.
|| 4. Cadascun dels escrits, impresos, dibuixos o altres objectes fets segons un mateix original, en una mateixa edició, en una mateixa sèrie, etc. Un exemplar des llibret de poesies, Roq. 8. «L'edició és de tres mil exemplars».
|| 5. Cadascun dels objectes, animals, plantes, etc., en quant formen part d'una col·lecció, d'una classe determinada, etc. Aquells dos exemplars de sa rassa felina, Roq. 4. Que de ses joyes que se recuyescan n'hi haja pochs exemplars en el món, Ignor. 7. Era vertader exemplar del marit usual, Rosselló Many. 133,
    Fon.: əgzəmplá (Barc.); eјʃempláɾ (València); əʣəmplá (Palma).
    Etim.: pres del llatí exemplāre, mat. sign. || 1.

3. EXEMPLAR v. tr.
Posar com a exemple (Mall.). «De lo que vaig fer memori | notable, ja ho he contat, | però m'era equivocat | perque no havia exemplat | en cap cançó Sant Antoni» (glosada mallorquina d'En Fontpella). Com sia cosa molt vella e exemplada appellar als fills ab noms convinents a certes causes, Boades Feyts 160.
    Etim.: derivat de exemple.

4. EXEMPLAR v. tr., grafia ant.
per eixamplar. Serà lo cor de vostra Senyoria alegrat e molt exemplat, Villena Vita Chr., c. 69.