DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FALLIMENT m.
Acte i efecte de fallir. Especialment:
|| 1. ant. Decepció, engany. Demanaren què's farien d'aquest engan e d'aquest faliment que hauien pres, Jaume I, Cròn. 2. No'ls fiu falliment ni engan, Llull Blanq. 42.
|| 2. Falta; el fet d'esser de menys o absent. Per passatge o per falliment d'altres naus o lenys, Consolat, c. 294.
|| 3. Falta moral; acte de faltar a obligació, llei, costum, etc. Per tal que pusca fer penitència de sos greus peccats e de sos grans falliments, Llull Cont. 86.
    Var. ort. ant.: faliment (Hom. Org. 12); fayliment (Llull Cavall. 6).