Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  faltar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FALTAR v. intr.: cast. faltar.
|| 1. Esser de menys en algú, en alguna cosa; esser-ne absent. D'aquelles X galees armades... de les quals falta la galea d'en Tries, doc. a. 1393 (Ardits, i, 41). Faltant-me mon pare, me fall tot plaer, Viudes donz. 286. Grans sumes falten en los cofres reals, Lacavalleria Gazoph. Què li falta a aquexa flor | per esser-ne la regina?, Verdaguer Idilis. Mentres me crega, no li faltarà res, Ignor. 3.
|| 2. Deixar d'assistir; no trobar-se allà on caldria; no actuar en allò que era d'esperar. Si alcun hom li falta de ajuda que li puscha fer, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 293). Per anar a la batalla... a la cual nós no faltaríem que aquell jorn no fóssem dins lo camp, Muntaner Cròn., c. 76. Si dons ja los qui faltaran no tenen escusa, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 16). Si ell té de menester ajuda, jo no faltaré de fer lo que dech, Lacavalleria Gazoph. a) usat com a tr.: Ni un n'he faltat en ma vida, Margaridona, Cerdà Angeleta.
|| 3. Morir; deixar d'existir. Y 'l més trist és que'l dia que jo falti aniran a captar, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 257).
|| 4. Estar encara sense fer-se, sense ocórrer (una cosa que pot ocórrer o no). Y faltan a celebrar 1664 missas, doc. a. 1713 (Hist. Sóller, ii, 903). Falta que sa senyora vulga firmar, Roq. 6. Faltar (o faltar-se'n) poc: estar a punt de fer, de sofrir una cosa, d'arribar a certa quantitat, etc. Si tota la suma no hi és, poch se'n faltarà, Lacavalleria Gazoph. No se'n faltà un no res que no'l matassen; poch se'n faltà que no'l matassen, ibid. Li falta poch per tornar loco d'alegria, Ignor. 13.
|| 5. Fluixejar; deixar d'obrar, o no obrar amb el vigor o precisió que caldria. a) nàut. Deixar-se anar, cedir o rompre's un cap de corda, un aparell, una àncora, etc.; cast. ceder, faltar, fallar.
|| 6. Obrar conta alguna cosa (obligació, llei, manament, etc.). Haguessen faltat e fossen culpables, doc. a. 1392 (Hist. Sóller, i, 435). Jo falto al que tinch promès, perque han faltat al llur, Lacavalleria Gazoph. Encara que faltassin an es devers de tot bon pare, Ignor. 14. Faltau a sa veritat de sa manera més indigna, Aurora 228. Perque faltaria an es seus principis, Ignor. 3.
|| 7. Mancar a la consideració deguda, fer alguna falta envers algú; no tenir-li el respecte, la protecció, etc., que caldrien. Donchs jo no li he faltat en res, Vilanova Obres, xi, 29. A l'home que no t'ha faltat mai, tens obligació de creure'l, Pons Com an., 23.
    Loc.
—a) No faltar (alguna cosa o persona): haver-n'hi, no deixar d'haver-n'hi. Ara no faltaran males llengos que l'acusaran, Ignor. 30. No falta qui ha vist el broll de la sanch, Picó Engl. 52.—b) Trobar a faltar una cosa, una persona: notar la seva absència, sentir-se'n; enyorar-la. Ja suposareu piadosament que lo que trobava jo a faltar era sa dona, Roq. 44.—c) Faltar un badall de griva (Ripoll), o Faltar un pèl: faltar-hi molt poc a una cosa o per a arribar a una cosa.—d) No faltar cap gra a sa dobla: no faltar a una cosa res del que pertoca haver-hi (Mall.).—e) Faltar a qualcú un bull, o Faltar-li una aigua, o Faltar-li una brusca, o Faltar-li una saó: mancar-li un poc d'enteniment, no tenir el seny complet. «Li falta una aigua, com als blats tardans».—f) No faltaria més!: es diu exclamativament per indicar rebutjament d'una suposició.—g) No faltar a qualcú més que ronya per gratar: no faltar-li res per a estar bé, per a esser feliç (Mall., Men.). Es diu sovint irònicament.—h) Falta gent: fórmula que es postposa a locucions indicadores de direcció cap a un lloc, per intensificar-ne l'expressió; v. gr.: «A jeure falta gent!»; «A estudiar falta gent!»; «Cap a casa falta gent!»
    Refr.
—a) «Ni en faltà, ni en sobrà, ni n'hi hagué prou»: es diu d'una cosa que ve molt justa, que gairebé escasseja (Val.).—b) «No faltarà qui toc matines»: es diu per significar que sempre hi haurà algú que xerri o manifesti allò que caldria tenir amagat (Mall.).—c) «Qui a dos amos vol servir, a un o l'altre ha de faltar» (Cat.).—d) «Bons siam noltros, que Déu mai falta» (Mallorca).—e) «De lo que tenim, no mos falta res»: es diu irònicament per manifestar l'escassesa que es pateix d'una cosa (Men.).
    Fon.:
fəɫtá (pir-or., or., bal.); faɫtá (occ., Maestr.); faɫtáɾ (Cast., Val., Al.).
    Sinòn.:
mancar.
    Etim.:
del llatí vulgar fallĭtare, mat. sign. || 1.