DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEINA (ant. i dial. faena). f.
|| 1. Allò que s'ha de fer; cast. faena, trabajo. Cauallers... que s'aturassen un any ab nós aquels qui hauien heretats, e de un any a enant que porien tornar a lur terra e fer ses faenes, Jaume I, Cròn. 292. Totes les fahenes de les batalles per scampament de pecúnia vénen a bon cap, Scachs 40. En aquell càrrech hi ha molta feyna, Lacavalleria Gazoph. Posant les mans en la sagrada feina, Canigó xi. Déu vos pach es favor..., y manau-me feynes que vos puga fer, Alcover Rond. i, 137. Tenir molta feina: tenir moltes coses a fer. No tenir cap feina a un lloc: no tenir-hi res a fer, no esser oportú d'anar-hi. Que hi éreu vos cuant el mataren?—No hi era, ni hi tenia cap feyna, Penya Mos. iii, 131.
|| 2. Allò que es fa, en què un hom s'ocupa; cast. obra, faena. E qui ab Déu fa ses faenes, no les pot mal fer, Jaume I, Cròn. 51. Robar les gents o fer baya o traició les quals són faenes que fan los hòmens qui les fan vils de cor, Pere IV, Cavall. 63. Per algunes fahenes les quals venien contre nostre orde, nos levam l'àbit a ffrare Gispert Gualotxer, doc. a. 1377 (Miret Templers 419).
|| 3. Allò que es fa per obligació o per necessitat, per guanyar-se la vida, etc.; treball; cast. trabajo, faena. De goig que havien, nul hom no feya faena ne jornal, Muntaner Cròn., c. 60. En la matinada... ploch, que los cavadors se hagueren a jaquir de feyna, doc. a. 1391 (Ardits, i, 13). Alegre feyna n'és la batuda, Costa Poes. 8. Fer feina: treballar. A les festes lo senyor de la casa mana a sos dexebles que no fassen faena, Llull Cont. 1, 8. Negun hom... no sie tan gosat que face neguna fahena al ditmenge, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 234). Qui no puxen fer feyna, doc. a. 1468 (Boll. Lul. x, 15). Ja no ens calia sinó sortir i fer feina, Ruyra Parada 14. Dia de feina: dia no festiu, en què es pot treballar. Demanar feina: cercar manera de treballar per guanyar-se la vida. Donar feina: encarregar a qualcú un treball determinat. No sie lícit ni permès a ningú de la dita confraria donar feyna a dit aprenent, doc. a. 1503 (Col. Bof. xli). Anar a la feina: anar a treballar. Sortir de la feina: cessar en el treball i anar-se'n d'allà on es treballa. Feina de mànec: treball que es fa a força de braços, principalment els de cavar, segar i altres ocupacions agrícoles. Feines de vila: jova, prestació personal al municipi (Urgell). Feines de casa: els treballs inherents al govern d'una casa, com cuinar, agranar, fregar, cosir, etc. Dona de fer feines (Cat.), o dona de fer las faenes (Val.): jornalera que va a fer les feines de casa a domicili.
|| 4. Allò que es fa penosament; esforç, fatiga; cast. trabajo, esfuerzo. Dart'ha faena, | viuràs ab pena, Spill 6233. Bell' ab bon seny, tot és poca fahena | al meu afany de ver vos lluny estar, Ausiàs March, ci. Donar més faena que una onça de cucs (Maestr.), o que un bou o un porc solt (Val.): causar molts treballs o molèsties. Veure's amb feines per a fer una cosa: topar amb dificultats serioses (Mall., Men.). «Estimat meu, dues eines | són males de manejar; | dues en vols festejar, | i amb una t'hi veig amb feines» (cançó pop. Mall.). Amb prou feines: tot just, amb molta dificultat, a penes (Cat.). Am prou feines ne té per menjar pa i formatge, Massó Croq. 22. Oblidant que l'angeló ab prou feynes té set anys, Oller Rur. Urb. «Amb prou feines hi veig»: a penes hi veig, gairebé no hi veig.
|| 5. eufem.: a) Fer la feina a qualcú: matar-lo (Cat.).—b) Fer una feina, o Fer les seves feines (Cat., Val.), o Fer ses feines (Bal.): defecar.
|| 6. La cosa feta, treballada; objectes elaborats, o en els quals es treballa; cast. labor. N'Aina-Maria... a estones feinetja per distreure's, i assetsuaixí sa feina li cau de ses mans, Alcover Cont. 42. Feina de mida, o de parroquià: calçat o vestits que es fan per encàrrec d'un client i prenent-li les mides. Feina clavada: les sabates que tenen les soles subjectades amb tatxes i no cosides. Feina d'embarc: calçat o altra manufactura destinada a l'exportació; fig., cosa feta de pressa i sense mirament (de la qual també se'n diu feina de batalla).
    Loc.—a) Fer feina com un negre: treballar molt i fatigosament.—b) Fer més feina que un patró pelut: treballar intensament.—c) Fugir de fam i de feina: esser molt peresós, procurar no treballar.—d) Pudir la feina a qualcú: esser-li molt desagradable. Era un malfenerando qui sa feyna li podia, Aguiló Rond. de R. 16.—e) Fer la feina d'En Jafà (o d'En Jaufà, o d'En Jofà), qui fa i desfà: es diu d'aquells qui desfan o deixen sense efecte allò en què abans han treballat.
    Refr.—a) «Qui no fa feina, no menja»; «Qui no fa feineta, no menja coqueta» (Mall.).—b) «Feina a esclatar, i menjar a rebentar» (Mall.); «Feina fins a rebentar, i menjar fins a esclatar, i qui té pena, plorar» (Men.): ho diuen els qui són amics de treballar però també de menjar molt.—c) «Qui fuig de sa feina, se tira dins sa fam» (Mall.).—d) «La feina és salut» (Cat.); «La faena és salut» (Val.); «Sa feina és salut, però a mi em put» (Mall., Men.); «La feina és santa i assanta» (Mall., Men.).—e) «De sa feina surt es profit» (Mall., Men.).—f) «Feina ben repartida no mata» (Cat.); «La faena no mata ningú» (Val.).—g) «Qui encalça sa feina, sa feina li fuig» (Mall.).—h) «Després d'una feina en ve una altra».—i) «Qui no té feina, totes se les pensa» (Cat.); «Qui no té faena, Déu li'n dóna» (Val.); «Qui no té faena, al gat pentina» (Vinaròs).—j) «Feina feta, no té destorb» o «no porta destorb» (Cat., Val.); «Feina feta no corre pressa» (val.); «Feina feta, consell dat» (or., occ.); «Feina feta té bon aire» (Men.); «Feina feta té bon tranc» (Mall.): signifiquen que convé fer les feines prest, sense esperar que el temps curtegi, i és la manera que surtin bé i que el qui les ha fetes estigui descansat.—l) «Feina començada és mig acabada».—m) «Segons la paga, la feina» (Cat.); «Tal feina, tal paga» (Mall.); «Qui no dóna pa, que no mani feines» (Mall., Men.): vol dir que el treball ha d'esser remunerat condignament, i viceversa: que a una paga determinada correspon un treball proporcionat.—n) «Molta gent fa molta feina, sinó que beuen»: vol dir que molts diuen que treballen, però en realitat perden molt de temps amb distraccions (Men.).—o) «No fa sinó una feina, i encara mal feta»: es diu d'aquells qui no treballen, i el dia que s'hi posen fan estropicis.—p) «Cadascú cerca feina del seu ofici», o «del seu art»: vol dir que tothom procura guanyar-se la vida, sia com sia.—q) «Feina feta de nits, fa vergonya de dia» (Men.).—r) «La mateixa feina ensenya»: vol dir que practicant les coses s'aprèn de fer-les bé.—s) «Feina feta en diumenge, el dimoni se la menja» (Mall., Men.).—t) «A la faena torta, tanca-li la porta» (Alcoi).—u) «Els cansats fan la feina»: es contesta així al qui es queixa de cansament de treballar (Barc.).—v) «Ses feines no estan penjades»: es diu en defensa de les persones baixes, volent significar que per a treballar no es necessita gran alçada de cos (Mall.).—x) «Feina a escarada, feina enganada» (Men.).—y) «Qui té feines, que les faci»: es diu contra aquells qui sempre manen fer als altres les coses que podrien o deurien fer ells.—z) «Faena de xic i llaurada de burret, no val un pet» (Val.); «Cavadeta de dones, faeneta de xiquets i llauradeta de burrets, no val un pet» (Albaida).—aa) «Feina fuig, i mandra no em deixis» (Barc.); «Faena, gira esquena» (Val.); «Faena fuig, taverna acosta» (Val.); «Feina fuig, i pa vine» (Mall.); «Feina fuig, i ranxo vine» (Men.): aforismes aplicats als peresosos.—bb) «Llarg d'esquena, curt de faena» (Maestrat); «Llarg de cames i curt d'esquena, fuig faena» (Val., Sueca, Alcoi).—cc) «Qui amb dones va i burros mena, ja té faena» (Rosselló).—dd) «Bona feina no necessita nunci».
    Fon.: fέјnə (Fontpedrosa, Puigcerdà, Martinet, Ribes, Camprodon, Olot, Campmany, Gir., Palafrugell, Vic, Manresa, Granollers, Barc., Maó); fέјna (Andorra); fέјno (Cadaqués); féјnɛ (La Seu d'U., Sort, Tremp); féјna (Esterri, Isavarri); féјno (Pobla de S.); féɲɛ (Gerri, Pons, Balaguer, Ll., Bellpuig, Granadella, Artesa, Pradell, Capsanes, Falset); fέɲə (Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q.); féɲa (Tamarit de la L.); faјéna (Boí, Vilaller); faјéno (Torre de Cabdella); faјénɛ (Sort); faéna (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); faénɛ (Sueca, Alcoi); fέnə (Perpinyà, Codolet, Nohedes, Prats de M.); fə́јnə (Mall., Ciutadella, Ferreries, Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: feinassa, feinada, feinota.—b) Dim.: feineta, feinetxa, feineua, faeniua, feinona.
    Var. ant.: fazenda (Jaume I, Cròn. 183); fasena (doc. a. 1292, ap. RLR, iv, 513; doc. segle XIV, ap. RLR, xxx, 266).
    Etim.: del llatí facienda, ‘coses que s'han de fer’.

FEINA f.
Fagina, animal salvatge (Pont de S.).