DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FERMADOR, -ORA m. i f.
Que ferma; cast. atador. L'aiguera... ab la somera fa via | cap al tay dels segadors, | du'l càrritx als fermadors, Salvà Poes. 63.
    Etim.: derivat de fermar amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. FERMADOR
I. m. Estaca on fermen el bestiar (Pla d'Urgell). Que relincha al fermadó, cançó pop. (ap. Milà Rom. 244).
II. adj. (f. -ORA).
|| 1. Que ha d'esser fermat; que mereix que el fermin, sobretot per boig furiós (Mall.); cast. atadero, loco de atar. Una colla fermadora de literatos, Roq. 10. Ho veig que ets tornat loco de tot! Ets fermador!, Alcover Rond. ii, 275.
|| 2. ant. Que s'ha de fermar o confirmar. Per causa de la concòrdia capitulada per la terra, fermadora per la dita senyora reyna en nom del senyor rey, doc. a. 1461 (Ardits, ii, 373). Ab semblant evicció per lo dit senyor faedora y fermadora, doc. a. 1469 (Botet Mon. iii, 386).
    Fon.: fəɾməðó (or.).
    Etim.: derivat de fermar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).