DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. FERRAT, -ADA part. pass.
de ferrar, i adj.
|| 1. Guarnit de ferro. Una caxa ferrada qui val poch, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413). El frare barbut se'n va anar amb soroll de rosaris i sabates ferrades, Santamaria Narr. 13. Aigua ferrada: aigua dins la qual s'han dissolt substàncies ferruginoses. Vi ferrat: vi de gust fort per procedir de terra ferruginosa. Camí ferrat: (ant.) camí enfortit amb pedres, com solien esser els camins de gran trànsit i que unien localitats importants. Lo mercader... ell me tramès, | ben arreat, | camí ferrat, | per Tarragona | a Barcelona, Spill 1330. Aquesta és la via segura e lo ferrat camí per anar al regne per los mortals tan desijat, Villena Vita Chr., c. 282. Via ferrada: camí proveït de raïls per on circulen vagons o vagonetes.
|| 2. Subjectat amb cadenes o grillons; cast. aherrojado. Be suy guardats, enclòs, ferrats e pres, Jordi de St. Jordi.
|| 3. Que porta les ferradures posades; cast. herrado. «Per batre en el món no hi ha | com ses mules ben ferrades, | perque fan unes potades | que s'era fan tremolar» (cançó pop. Mall.).
|| 4. Que té la dentadura; que no està mancat de dents (Empordà).
|| 5. Ou ferrat: ou fregit sencer, sense haver-se batut (or., occ.); cast. huevo estrellado.
2. FERRAT m.
Recipient de ferro o d'aram, de forma semblant o igual a la ferrada, i que serveix per a poar aigua, portar el beuratge als porcs, etc. (Conflent, Capcir, Empordà, Garrotxa, La Selva, Vall d'Àneu, Vallferrera); cast. herrada, cubo. «Aquest jove que ara passa | n'és el meu enamorat; | deu-li palla, deu-li grana, | deu-li beure amb un ferrat» (cançó pop. Palafrugell). Hi ha qui distingeix el ferrat, que és de metall, de la ferrada, que és de fusta (Vall d'Àneu). Altres consideren que el ferrat és més petit que la ferrada (Amer).
Fon.: fərát (pir-or., or.); farát (occ.).
Etim.: del llatí fĕrrātu, ‘guarnit de ferro’.