Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  final
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FINAL
|| 1. adj. Pertanyent a la fi; que és a la fi d'una cosa; que acaba o conclou una cosa; cast. final. Enquare'm retenia entro a tant qu'om pogués fer final resposta ab acabament, doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 318). Que't mets a perill de final impenitència, Eximenis, Conf. 25. Consellam a la vostra magestat faça pau final, Tirant, c. 324. La musica es va animar en els seus compassos finals, Massó Croq. 12.
|| 2. Pertanyent o relatiu al fi, a l'objecte pel qual es fa una cosa; cast. final. La final causa, ço és, la principal rahó per què Déus ha creat hom, Llull Gentil 138. Conjunció final: la que introdueix una proposició que indica finalitat.
|| 3. m. (i ant. f.) Acabament, última part d'una cosa; cast. final. A la final ne havien mal guardó, Col·lació, segle XV (Col. Bof. xiii, 372). Emperò a la final los serà feta misericòrdia, Villena Vita Chr., c. 12. Va repetir la darrera estrofa; en arribar al final, deixà d'un salt la tarima, Pons Com an., 32. Tenir un mal final: acabar malament.
|| 4. f. Darrera prova d'una competició esportiva; cast. final
    Fon.:
fináɫ (Barc., Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí fīnāle, mat. sign. || || 1, 2.