DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FINCA f.
Propietat immoble; cast. finca. Finca urbana: edifici dins ciutat o vila. Finca rústica: extensió de terra que es posseeix en el camp. Se havia de rematar sa finca que encantavan publicament, Ignor. 4. a) Bona finca!: exclamació irònica amb què s'al·ludeix a persona o cosa que no val res o que no se'n poden fiar (Men.).
    Fon.: fíŋkə (Barc.); fíŋka (Val.); fíɲсə (Palma).
    Intens.:—a) Augm.: fincassa, fincarra.—b) Dim.: finqueta, finqueua, finquiua.—c) Pejor.: fincota.
    Etim.: pres modernament del cast. finca.