DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLOREJAR v.: cast. florear.
I. intr.
|| 1. Florir o estar en flor. «Aquesta planta floreja pel juny». Al florejar les pirenaiques cimes, Canigó iv. Sots los arbres són les flors | qui reflorint florejauen, Turmeda Diuis. 6.
|| 2. fig. Començar la mar a fer sabonera (Alcúdia, Men.).
|| 3. fig. Brillar, distingir-se, esser la flor o la part millor. Los meus valents mariners | per tot lo món se nomenen, | sauis, trempats e leugers | per lur art al mon floregen, Turmeda Diuis. 13.
|| 4. En l'esgrima, fer brandar la punta de l'espasa.
|| 5. Estar a flor (de terra, de l'aigua, etc.); cast. aflorar.
II. tr.
|| 1. Guarnir de flors (naturals o imitades). Per lo preu de perfilar, florejar e capletrar 2485 letres en los furs d'emprempta, doc. a. 1482 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2. Adornar (l'estil amb paraules o frases elegants, la veu amb vibracions especials, etc.). La ruixada de notes de saltiri amb què els rossinyols que nien en els jardins del poble florejaven els compassos d'espera, Ruyra Pinya, i, 57. Florejar la veu: Vibrissare vocem, Pou Thes. puer. 114. Diana florejada: toc de diana executat amb notes d'adorn.
|| 3. Dirigir flors (frases elogioses) a les dones. S'entretenia floretjant les atlotes, Galmés Flor 133.
|| 4. Fregar, tocar superficialment. Deslliguen més enllà ses cabelleres | i floregen les ones riu avall, Canigó iii.
|| 5. Triar, prendre entre algunes coses aquella o aquelles que agraden més. «Jo m'és seguit florejar | un temps, com pressa tenia; | i ara recolliria | ses miques que vaig deixar» (cançó pop. Mall.). Florejant los més vistosos, jo llencí un sospir o dos. Verdaguer Idilis. Florejar un bosc: fer-hi una explotació tocant sols els millors arbres o els més apropiats per a una determinada aplicació, i no els altres. Florejar es sementer: cercar dins un sementer les pedres útils per a fer paret, quan s'han acabat les que tenien disponibles per a aquesta construcció (Mall.). «Aquesta cabra floreja molt»: tria molt l'herba, menja només aquella que més li agrada. «Qui floreja de l'olla, no menja platillo» (refr. Ripoll). a) fig. «Ha florejat tots els plaers del món» (Aguiló Dicc.).
    Fon.: fluɾəʒá (or., eiv.); floɾeʒá, floɾeјá (occ.); floɾeʤáɾ (val.); floɾəʤá (mall.); fluɾəʤá (men.).
    Etim.: derivat de flor.