Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. flota
veure  2. flota
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FLOTA f.
|| 1. Conjunt nombrós, multitud; cast. muchedumbre, multitud, enjambre. «He vist passar una flota d'oblades» (ho diuen els mariners mallorquins). Endret de la major flota del host del rey de Mallorques, Pere IV, Cròn. 136. Lauòs acostà's a ell la gran flota, Passi cobles 12. Entrà la gran flota de gent per la cambra, Villena Vita Chr., c. 237. Hauia los cabells durs e molt aspres e gran flota de cabells, Curial, ii, 85. Tota la host dels turchs faheren loch en aquesta flota de gent que viren que axí eren entrats, Jacob Xalabin 19 vo. So deslibera starme así una flota de anys, doc. a. 1533 (BSAL, x, 46). En flota: reunits en un grup. A flotes: formant diversos grups. Quan vos vey ab les autres en flota, Jordi de St. Jordi (Cançon Univ. 40). E axí van a flotes e exarrats cercant viures, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 255).La més flota: (ant.) la major part, els més. La part que't moch | del non concepta | és molt accepta | a la més flota, Spill 10781.
|| 2. Conjunt nombrós d'embarcacions; cast. flota, escuadra. Una flota de fustes de anglesos, Eximplis, ii, 340. La flota mercant: conjunt de les naus mercants. La flota de guerra: conjunt de vaixells de guerra.
|| 3. Conjunt de flors; toia (Empordà, Vallès); cast. ramo. «Els fadrins m'han posat a la porta una bona flota de roses». Flota de blat: una mata de blat ben fiolada, que té força brins (Palafrugell).
|| 4. Bolet format per un aplec de bolets petits reunits espessament (Empordà, Gir.). Flota de roure: l'espècie Collybia fusipes (Viladrau). Flota d'alzina: l'espècie Collybiagyranopodia (ibid.).
|| 5. Tros de terra de mates o sembrat on les plantes creixen molt espesses (Tortosa, Val.); cast. manchón.
|| 6. pl. ant. Cabells. E vengron ses mantelhs e sens vels sus les flotes, vestides ab grans cotes, Cançoner Vega, ii, 366 vo (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
flɔ́tə (or., bal.); flɔ́tɛ, flɔ́ta (occ., val.).
    Etim.:
del llatí flŭctus, ‘onada’, aplicat metafòricament en el sentit de ‘multitud que es mou a manera d'ones’. De totes maneres, el significat especial de ‘conjunt d'embarcacions’ és pres del fr. flotte o del cast. flota. (Cf. Meyer-Lübke REW 3383a i 3385; Wartburg FEW, iii, 640-641).

2. FLOTA
var. eufèmica de fotre (Empordà). S'usa només com a interjecció: Flota! o més intensiu, Reflota!