Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  foguerada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOGUERADA f.
|| 1. Foc que fa molta flama (or., occ., val., bal.); cast. hoguera, lumbrarada. Què hi fa si puja el fret? Serà més dolsa | la foguerada dins la llar, Costa Horac. 81.
|| 2. Flamarada gran, però de poca durada (Empordà).
|| 3. Erupció de grans o taques vermelles a la pell; cast. erupción.
|| 4. Afluència súbita de la sang a la cara, principalment per avergonyiment o per accés d'ira; cast. sofocón. Una foguerada de sang li encengué la cara, Pons Empord. 38. El batle, davant aquella insistència ofensiva, va pendre una gran foguerada, Riber Miny. 74.
|| 5. fig. Accés impetuós d'una passió, com d'ira, d'entusiasme, etc.; cast. llamarada. Quan la foguerada del romanticisme s'espassava, Aguiló Fochs foll. 7.
    Fon.:
fuɣəɾáðə (or., men., eiv.); foɣeɾáðɛ (Ll.); foɣeɾáða (Tortosa); foɣeɾáɛ (Vinaròs); foɣeɾá (Cast., Val., Al.); foɣəɾáðə (mall.); fuɣuɾáðə (Ciutadella).
    Etim.:
derivat intensiu de foguera.