DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORASTER, -ERA m. i f. i adj.
|| 1. ant. Forà; situat fora de la població; cast. foráneo, rural. Són compreses en lo dit ban totes les vinyes esparces e forasteres de la dita parròquia de Rubines, doc. a. 1419 (BSAL, iii, 126.)
|| 2. Nadiu o propi d'un poble o país diferent d'aquell on es troba; cast. forastero. Lo ciutadà offès per foraster era deffès publicament en sa justícia per tota la ciutat, e tota se levava contra lo loch d'on era lo foraster fins que fos feta justícia al ciutadà, Eximenis, Regim. cosa pública, c. 112 (ap. Balari Dicc.). Deixareu altre tant alotjament al altre part per los amichs y forasters, Agustí Secr. 150. De les plagues forasteres, Costa Poes. 90. Era una joia gran obrir la porta al foraster, Alcover Poem. Bíbl. 35.
|| 3. Castellà de nació o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Puch estar molt bé | com a rebostera | d'aquells forasters | que tenen ses cases | al pla del Castell, Penya Poes. 33. Parlar foraster (o en foraster): parlar en castellà. Creuen que dóna més llustre parlar y entendre es forasté, Roq. 24. Seguiren parlant en foraster amb mon pare, Rosselló Many. 46.
|| 4. Grosser d'enteniment o de comportament (Mall.). «No sies tan foraster!».
Foraster: llin. existent a Foixà, Gualta, St. Feliu de C., Barc., Tarr., Valls, Montblanc, etc.
    Refr.—a) «Forasters ne vindran que de casa mos trauran» (Vinaròs).—b) «A la gallina forastera tots la piquen» (Alcoi).
    Fon.: fuɾəsté (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); foɾasté (occ., Maestr.); foɾastéɾ (val.); foɾəsté (mall.)
    Intens.:—a) Afectuosos: forasteret, -eta; forasteró, -ona.—b) Pejor.: forasterot, -ota; forasteretxo, -etxa; forasterando, -anda; forasteratxo, -atxa; forasterarro, -arra; forasterango, -anga.
    Etim.: probablement var. de forester, derivat de forest.