DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FOSSAR m.
Cementiri. «Quan los meus ossos seran | mig podrits dins el fossar, | en sentir-te anomenar | encara s'alegraran» (cançó pop. Mall.). In ipso fosar de Santa Eulàlia, doc. a. 1043 (BABL, vi, 354). Anàs al fossar e cogitàs en los morts, Llull Blanq. 35. En lo loch antiguament apellat fossar dels jueus, e ara plassa de Sancta Caterina, doc. a. 1401 (BSAL, ix, 273).
    Loc.—a) Tenir una cama al fossar: tenir un peu a la fossa.—b) Esser més mort que els del fossar: esser completament mort.
    Refr.
—«De penes i bons sopars, n'estan plens i farts els fossars».
    Fon.: fusá (or.); fosá (occ., mall.); fosáɾ (val.).
    Etim.: derivat col·lectiu de fossa.

2. FOSSAR v. tr.
Cavar fosses (Andorra, ap. Aguiló Dicc.).

3. FOSSAR v. tr.
|| 1. Furgar; alçar o remoure la terra amb el morro (Val.); cast. hozar.
|| 2. fig. Prendre aigua la barca quan entra en mar (Voc. Pesca, BDC, xiv, 30).
    Fon.: fusáɾ (Val.).