DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FULLATGE m.: cast. follaje.
|| 1. Conjunt de fulles d'arbre o planta. Sols troncs, fullatge i esporguims trobàrem, Atlàntida vii.
|| 2. fig. Ornament que figura fulles. Una caxeta de vori ab fullatges negres, doc. a. 1373 (Miret Templers 557). Fer ab una agulla fullatges en una tela, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: fuʎáʤə, fuјáʤə (or.); fuʎáʤe, fuʎáʧe (occ., val.); fuјáʤə (mall., eiv.); fuáʤə (men.).
    Var. ort. ant.: fullatga (doc. a. 1549, ap. BSAL, viii, 328).
    Etim.: derivat de fulla amb el sufix col·lectiu -atge.