GRIMPAR v. intr. Enfilar-se ajudant-se de les mans (pir-or.); cast. trepar. Lo gat vol mirar de grimpar per l'agafar, Alm. Ross. Cat. 1923, pàg. 20. Ell que se'n grimpa a xacamallà | sobre un genoll del pare, Berga MT 32. Etim.: pres del fr. grimper, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.