DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GUINDAR m.
Guinderar (val.); cast. guindalera.

2. GUINDAR v. tr.
|| 1. nàut. Hissar; elevar amb un aparell; cast. guindar. «Guindar l'antena»; «guindar un masteler»; etc.
|| 2. nàut. Entre mariners, Desarborar, desmuntar, llevar una cosa, com masteler, xemeneia, etc. (Palma). Aquest canvi de significat prové del fet que abans de desmuntar una d'aquestes peces cal elevar-la poc o molt.
|| 3. Mudar, vestir de roba diferent (Empordà). «Hi ha noies que es saben guindar molt bé». No cal que et guindis ni que et facis bella, | tal com vas ja vas bé per fer el camí, Sagarra Comte 304.
|| 4. Obtenir, guanyar una cosa que altres disputaven; cast. guindar. Es terme d'argot. He sallat amb vuit barés i me n'he anat al burleyu i me'ls han guindats: He sortit amb vuit duros, me n'he anat al joc i me'ls han guanyats, Vallmitjana Crimin. 67. I si els cucs me li guinden pit i esquena, | ¿no té prou força això de l'esperit, | per voltar com si fos ànima en pena | emmanllevant-li barbes i vestit?, Sagarra Comte 210.
|| 5. Enganyar (en llenguatge d'argot): cf. Vallmitjana Crimin. 59; Wagner Argot 65.