DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HAVENT adj. ant.
Que té; cast. habiente, que tiene. Los àngels... no les pogués veer per tal car no són substàncies avents corses, Llull Cont. 37, 1. Si la forma de paradís reebia negú d'aquests accidents, seria avent defalliment, Llull Cont. 311, 10. Ab persones havents conexença del stament, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 422).
    Etim.: del llatí habente, mat. sign.