DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HERBA f.: cast. hierba.
|| 1. Planta no llenyosa. Un ca vench menjar denant ells una erba, Llull Felix, pt. v, c. 3. Era pujat a la muntanya a cullir erbes, Tirant, c. 6. Aplega per son niu algun bri d'herba, Canigó x.
|| 2. Conjunt de plantes no llenyoses que cobreix un camp, un prat, un terreny qualsevol. Assegren-se en la bella erba un pres de l'altre, Llull Cavall. 5 vo. Va florint l'herba dels prats, Verdaguer Idilis. L'estiu abrusa a l'entorn | les flors y l'herba novella, Salvà Poes. 49. a) especialment, Plantes no llenyoses en quant serveixen de pastura. Empriu de herba, de payla, de orts, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 301). Donau-li erba en lo temps acostumat, Dieç Menesc. i, 4. Fer herba: arrancar o collir les herbes per als animals. Qui gos fer erba e'ls blats, Ordinacions de Valls, a. 1312. Anar a herba: anar a fer herba. No podien anar los francesos a herba o llenya, Muntaner Cròn., c. 128.—b) més especialment, Alfals (Cast., Val.).—c) En herba: abans de madurar i perdre la verdor. Aquest porch guastava los blats mentre eren en erba ampatxant-los lo créxer, y als madurs menjava, Alegre Transf. 67.—d) Alga o altre vegetal que s'empra com a esquer en la pesca de certs peixos (Barceloneta).—e) Tabac del país (Maestrat). «L'herba que no vols fumar, jo me la fumaré» (Benassal).
|| 3. Suc d'herbes metzinoses, usat en beguda o en armes per a occir qualcú. Près erbes ab què auciés la dita criatura, Eximplis, ii, 23. Près moltes sagetes ab herba e posà-les en la correja, Tirant, c. 92.
|| 4. pl. Aiguardent mesclat amb diferents herbes medicinals o aromàtiques en infusió (Tortosa, Mall.). Les herbes que solen posar-s'hi són herba-lluïsa, ginebró, herbabona, herba-sana, fenoll i una corfa de llimona (Mall.). Cada quart prenia una copeta d'herbes, Roq. 43.
|| 5. Flor seca de carxofera, usada per a fer aprendre la llet (Mall., Men.); cast. cuajo. Formatge d'herba: el formatge que es fa coagulant la llet amb flor de carxofera.
II. El mot herba forma part del nom específic d'una multitud de plantes herbàcies, com les següents. Herba abellera: planta labiada de l'espècie Melissa officinalis, més coneguda amb el nom de tarongina; cast. torongil.
|| Herba aferradissa: planta de l'espècie Rubia peregrina (Tarr.): V. esgarrallengües.
|| Herba angèlica: espècie Angelica silvestris (V. angèlica).
|| Herba apegalosa: espècie Rubia tinctorum (V. roja).
|| Herba arenera: espècie Lepidium latifolium (V. morritort bord).
|| Herba alada: espècie Inula viscosa (V. olivarda).
|| Herba ballestera: el·lèbor, espècies Veratrum album i Veratrum nigrum (V. herba de ballester).
|| Herba bàrbara o de santa Bàrbara: crucífera de l'espècie Barbarea vulgaris; cast. hierba de santa Bárbara.
|| Herba barbera: espècie Verbena officinalis (Mallorca, Menorca); cast. verbena. (V. verbena).
|| Herba barbuda: planta composta, de l'espècie Tragopogon crocifolium, de fulles radicals linears i caulinars eixamplades per la base, i flors grogues enmig i morades vermelloses per la perifèria (Mall.).
|| Herba berruguera: borraginàcia de l'espècie Heliotropium europaeum; cast. hierba verruguera (V. heliotrop).
|| Herba berruguera: planta de l'espècie Croton tinctorium (V. herba de fics).
|| Herba blanca: a) Escrofulariàcia de l'espècie Acrofilaria auriculata (V. setge).—b) Crucífera de l'espècie Alyssum maritimum; cast. mastuerzo marítimo.—c) Planta composta, espècie Senecio leucophyllus, que té les fulles blanques i peciolades (Flora Cat. iii, 244); cast. hierba blanca.—d) Planta de l'espècie Chenopodium album, de fulles farinoses ovades-rombals, les superiors allançades, i llavors negres i llustroses; abunda en els camps i camins (Mall.).—e) Cistàcia de l'espècie Helianthemum poliifolium (V. perdiguera).—f) Droseràcia de l'espècie Parnassia palustris (BDC, xvii, 27) (V. fetgera blanca).
|| Herba bleda: planta de fulletes menudes, floreta color de rosa; s'escampa molt per terra (Banyalbufar).
|| Herba botja: planta de la família de les compostes, espècie Artemisia abrotanum, de fulles pinnatipartides i flors grogues (V. botja).
|| Herba botella: crucífera de l'espècie Capsella bursa-pastoris; cast. paniquesillo (V. bossa de pastor).
|| Herba botera: rosàcia de l'espècie Alchemilla vulgaris; cast. pie de león (V. pota de lleó).
|| Herba bovina: borraginàcia de l'espècie Onosma echioides; cast. doncella, pastora (V. orcaneta).
|| Herba bromera: ranunculàcia de l'espècie Clematis recta; cast. clemátide (V. ridorta)
|| Herba cabrera o herba cabruna: lleguminosa de l'espècie Psoralea bituminosa; cast. ruda cabruna (V. trèbol pudent).
|| Herba camforada; salsolàcia de l'espècie Camphorosma monspeliaca; cast. alcanforada (V. camforada).
|| Herba caminadora: poligonàcia de l'espècie Polygonum aviculare (pir-or.); cast. corregüela (V. escanyavelles).
|| Herba campana: composta, espècie Inula helenium (V. olivarda).
|| Herba cana: composta, espècie Senecio vulgaris; cast. hierba cana (V. apagallums, II, || 3).
||   Herba cancera: composta, espècie Hieracium pilosella, de fulles radicals oblongues, blanquinoses tomentoses, flors grogues; diuen que és bona contra el càncer de la boca; abunda a gairebé tota Catalunya; cast. vellosilla, oreja de ratón.
|| Herba cancrera: alga extremadament variable, espècie Ulva lactuca, abundant en les roques de tota la costa catalana i mallorquina.
|| Herba capcera o capital: àrnica, i també plantes del gènere Sideritis (BDC, xvii, 27).
|| Herba carnera: acant.
|| Herba celoni: celidònia.
|| Herba cervesera: llúpol.
|| Herba cidrera: tarongina.
|| Herba clavera: el·lèbor de l'espècie Helleborus foetidus.
|| Herba cloquera: saginera, espècie Stellaria media.
|| Herba coenta o herba de cremat: crassulàcia de l'espècie Sedum acre; cast. uvas de perro (V. crespinell picant).
|| Herba colera: herba-col. Quintal d'erba colera, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Erba caulera, Leuda Puigc. Querol, a. 1288. Tres carxofes bordes, d'aquelles que fan l'herba colera, Moreira Folkl. 322.
|| Herba còlica: herniària.
|| Herba cossiada o cossiera: cossiada (mall.).
||   Herba cotonera: composta tomentosa, de l'espècie. Filago arvensis, blanquinosa, amb les flors en glomèruls agrupats en raïms espiciformes; cast. hierba de algodón.
|| Herba cristofolina o de sant Cristòfol: ranunculàcia de l'espècie Actaea spicata; cast. cristobalina.
||   Herba cuquera: nom de diferents espècies vegetals a les quals s'atribueixen propietats vermífugues. Quintal de erba cuquera, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21).a) Labiada de l'espècie. Teucrium polium; cast. zamarrilla. (V. poliol).—b) Composta de l'espècie Artemisia abrotanum; cast. lombriguera. (V. botja).—c) Composta, de l'espècie Tanacetum vulgare; cast. lombriguera. (V. tanarida).—d) Alga de l'espècie Sphaerococcus helminthocorton; cast. musgo de mar.—e) Composta, espècie Santolina chamaecyparissus (Rosselló); cast. lombriguera. (V. espernallac).
|| Herba daurada: dauradella.
|| Herba d'all: crucífera de l'espècie Alliaria officinalis; planta poc ramosa, de fulles peciolades, acorades o arrenyonades, flors blanques en raïm, i siliqües molt llargues; quan es rebrega dins les mans, fa olor d'all.
|| Herba d'atacar la sang: salsolàcia de l'espècie Chenopodium botrys; cast. biengranada. (V. bengranada).
|| Herba d'aucell: cariofília de l'espècie. Stellaria media; cast. pamplina. (V. picapoll).
|| Herba de ballester: lleguminosa de l'espècie Spartium junceum (V. ginesta).
||   Herba de Bona o de renegat: composta, espècie Diotis candidissima; planta aromàtica coberta de borra blanquinosa, fulles mig abraçadores i obtuses, flors grogues (Mall.).
|| Herba de bruixa: ruda (BDC, xv, 11).
|| Herba de cabra: herba barbuda.
|| Herba de cadernera: primulàcia, espècie Anagallis arvensis; cast. muraje. (V. morrons).
|| Herba de caderneres o de canari: herba d'aucell
|| Herba de capxerigany (Mall.), o de capsigrany (Men.), o de capsoti (Ciutadella): lleguminosa de l'espècie Trifolium stellatum, anomenada també corona de Crist.
|| Herba de card o de carxofera: herba-col.
||   Herba de cent nuus (Mall.) o de cent nusos (or., occ.): poligonàcia, espècie Polygonum aviculare; cast. corregüela. (V. escanyavelles).
|| Herba de centaura: gencianàcia, espècie Erythraea spicata, de fulles ovato-oblongues i flors rosades (Mall.).
||   Herba de cinc fulles, o de cinc nirvis, o de cinc venes, o de cinc costures: plantaginàcia, espècie Plantago lanceolata, de fulles allançades i acuminades; cast. llantén menor.
|| Herba de cingle: saxifragàcia, espècie. Saxifraga longifolia (V. corona de rei).
|| Herba de cinquanta nuus: sanguinària major.
|| Herba de cli: iva.
|| Herba de colom: fumisterra.
|| Herba de cop: hipericínia, espècie Hypericum perforatum; cast. pericón. (V. pericó groc).
|| Herba de cremat: herba coenta.
|| Herba de culleres: planta del gènere Cochlearia
|| Herba d'era: espècie Hyoscyamus niger (Companyó Bot.).
|| Herba d'escombres: lleguminosa, espècie Sarothamnus vulgaris; cast. retama negra. (V. ginestell).
|| Herba d'espasa: gladíol.
|| Herba de foc: a) Crassulàcia, espècie Sempervivum tectorum (V. consolva).—b) Fumariàcia, espècie Fumaria officinalis (V. juliverd bord)—c) Ranunculàcia, espècie Ranunculus sceleratus, de flors grogues pàl·lides (Val.).
|| Herba de font: polipodiàcia, espècie Adiantum capillus-Veneris; cast. culantrillo. (V. falzia).
|| Herba de formatjar: herba de card (Men.).
|| Herba de gallina: rubiàcia, espècie Galium aparine; cast. amor de hortelano. (V. apegalós).
|| Herba de graneres: composta, espècie Microlonchus salmanticus (Mall.); cast. cabezuela. (V. cabeçuda || 2).
|| Herba de Guinea: gramínia de l'espècie Panicum jumentorum; cast. hierba de Guinea.
|| Herba de Job o de les llagues: ranunculàcia de les espècie Clematis flammula i Cl. vitalba; cast. muermera.
|| Herba de l'ala: composta, de l'espècie Inula helenium; cast. énula campana.
|| Herba de l'amor: a) Lleguminosa de l'espècie Coronilla scorpioides, cast. hierba del alacrán. (V. banya de cabra).—b) Resedàcia, espècie Reseda odorata (V. marduixí).—c) Ranunculàcia de l'espècie Ranunculus arvensis. També se'n diu herba gata.
|| Herba de lavanda: labiada de l'espècie Mentha citrata, de fulles peciolades, ovato-rodonenques, flors rosades (Mall.); cast. zándalo (cf. Flora Bal. 355).
|| Herba de la cervesa: llúpol.
|| Herba de la cremadura: herba coenta.
|| Herba de la creu: esmilàcia de l'espècie Paris quadrifolia, de rizoma horitzontal i nuós, tronc senzill i dret, fulles ovades sèssils, flor solitària pedunculada i terminal; cast. uvas de oso.
|| Herba de la cria: poligalàcia, espècie Polygala vulgaris, de fulles inferiors el·líptiques i superiors lanceolades, amb flors blaves, rosades o blanques; cast. hierba de la cría.
|| Herba de la desfeta: lleguminosa, espècie Medicago lupulina, de tronc angulós, ramificat, pubescent, flors grogues, molt petites i nombroses en raïms ovoides espiciformes, i llavors ovoides amb un tubèrcul prop del llombrígol; és una varietat d'alfals (cf. Flora Cat. ii, 73).
|| Herba de la dissipel·la o de la dissípula (i més correcte, h. de l'erisipela): esmilàcia, espècie Ruscus hypoglossum; cast. lengua de caballo (V. llengua de cavall).
|| Herba de la febre: cariofília, espècie Spergularia Dillenii, de fulles linears un poc carnoses, flors rosades i càpsula ovoido-cònica; cast. hierba de las calenturas.
|| Herba de la febre, o de les tercianes: escrofulariàcia, espècie Gratiola officinalis, de fulles lanceolades oposades glabres, flors rosades i càpsula ovoide cònica (Flora Cat. iv, 236).
|| Herba de la feridura: a) Labiada de l'espècie Stachys recta, de fulles oblongo lanceolades, flors d'un blanc groguenc amb el calze pelut; cast. hierba apoplética. S'anomena també en català herba de sant Antoni.—b) Labiada de l'espècie Sideritis hirsuta, de fulles ovato-oblongues o transovato-cuneiformes, flors grogues amb el llavi superior blanc i de calze molt pelut; cast. hierba sanjuanera.
|| Herba de la fluxió: crucífera de dues espècies, el Lepidium sativum i el Lepidium latifolium (V. morritort).
|| Herba de la freixura o freixurera: pulmonària.
|| Herba de la geneta: cariofília de l'espècie Agrostemma githago. (V. niella).
|| Herba de la gota: droseràcia, espècie Drosera rotundifolia, de fulles orbiculars, flors blanques, raïm multíflor, càpsula oblonga i llavors fusiformes estriades; cast. hierba del rocío.
|| Herba de la grava o del mal de pedra: ericàcia de l'espècie Azalea procumbens, de fulles petites, oposades, ovades i coriàcies, flors petites i rosades i càpsula subglobulosa bilocular o trilocular.
|| Herba de la ira (Rosselló): herba queixalera, espècie Hyoscyamus niger, que s'empra per a calmar la ràbia causada pel mal de queixal (Rev. Cat. ii, 248).
|| Herba de la mala bua: poligonàcia de les espècies Polygonum lapathifolium i P. persicaria; cast. hierba pejiguera. (V. presseguera borda).
|| Herba de la mala llavor: cariofília de l'espècie Cucubalus bacifer, de fulles ovades i breument peciolades, flors d'un blanc verdós, fruit globulós i llavors reniformes; cast. purgacabras.
|| Herba de la mar: alga.
|| Herba de la Mare de Déu: herba queixalera (Hyoscyamus niger i H. albus).
|| Herba de la marfuga: herba felera (Aristolochia pistolochia).
|| Herba de la melsa: polipodiàcia, herba melsera (Scolopendrium officinale).
|| Herba de la Mola: espernallac (Mall.).
|| Herba de la moneda: primulàcia, espècie Lysimachia nummularia; cast. hierba de la moneda.
|| Herba de la paciència: poligonàcia, Rumex patientia; cast. romaza. (V. paradella).
|| Herba de la paràlisi: primulàcia de l'espècie Primula vulgaris (V. primavera).
|| Herba de la passió: passionària.
|| Herba de la pau: Lychnis silvestris (Torra Dicc.).
|| Herba de la pedra: paroniquiàcia, espècie Herniaria glabra (V. trencapedres).
|| Herba de la primavera: bengranada.
|| Herba de la princesa: herba-lluïsa.
|| Herba de la ràbia: a) Crucífera de l'espècie Alyssum calycinum, de fulles oblongo-espatulades, flors d'un groc pàl·lid, raïm fructifer llarg i clar, silícula orbicular, llavors estretament alades (Flora Cat. i, 142).—b) Labiada de l'espècie Marrubium Alysson, de fulles transovato-arrodonides o en forma de ventall, flors purpúries; cast. marrubio estrellado (cf. Flora Cat. iv, 399-400).
|| Herba de la regla: altimira.
|| Herba de la roca: crespinell (Companyó Bot.).
|| Herba de la sabiduria: herba de santa Sofia.
|| Herba de la taca: lleguminosa de l'espècie Medicago maculata, de fulles llargament peciolades, flors grogues i petites, llegum subglobulós i llavor reniforme.
|| Herba de la tos: a) Poligalàcia de les espècies Polygala vulgaris, P. amara i P. calcarea; cast. lechera.—b) Gesneriàcia de l'espècie Miconia borraginea, abundant a Montserrat i a tot el Nord de Catalunya.—c) Composta, espècie Achillea millefolium (Men.); cast. milenrama. (V. milfulles).
|| Herba de la trinitat: a) Ranunculàcia Anemone hepatica (V. herba fetgera).—b) Violàcia Viola tricolor (V. pensament).
|| Herba de la víbora: borraginàcia de l'espècie Echium vulgare i Echium italicum; cast. viborera.
|| Herba del bàlsam: labiada Sideritis hyssopifolia, de fulles transovades, oblongo-lanceolades o lanceolato-linears, i de flors groguenques en espigues curtes i compactes (Flora Cat. iv, 396).
|| Herba del ble: blenera.
|| Herba del Bon Jesús: celidònia (Salvà Ret. 114).
|| Herba del bri: asclepiadàcia de les espècies Vincetoxicum officinale (de flors groguenques o blanc-verdoses) i Vincetoxicum nigrum (de flors negroses) (Rosselló, Conflent); cast. matatósigo.
|| Herba del carboner: bosses de pastor (Capsella bursa-pastoris).
|| Herba del cargol: morella roquera.
|| Herba del corn: gènere Angelica (Companyó Bot.).
|| Herba del cucut: primulàcia de l'espècie Primula auricula (Companyo Bot.).
|| Herba de l'enaigament: dipsàcia de l'espècie Scabiosa succisa (Rosselló). Diuen que és bona contra les malalties de la pell i que la seva infusió combat la hipocondria (Rev. Cat. ii, 248). (V. mossegada del diable).
|| Herba de l'epidèmia o herba dels gats: labiada de l'espècie Teucrium marum.
|| Herba de l'erisipela: herba de la dissipel·la.
|| Herba de les berrugues: celidònia (Chelidonium majus).
|| Herba de les caigudes: àrnica.
|| Herba de les cardines: composta, espècie Senecio vulgaris (Conflent). (V. apagallums).
|| Herba de les cinc costures: plantatge
|| Herba de l'escorpí: banya de cabra (Coronilla scorpioides).
|| Herba de les encantades: circeàcia de l'espècie Circaea lutetiana (Rosselló); cast. hierba de los encantos. Té les fulles ovato-lanceolades, acuminades, les flors en raïms no bracteolats, amb pètals arrodonits a la base, i el fruit transovoide, pelós, bilocular.
|| Herba de les escròfules: escrofulariàcia de l'espècie Scrofularia aquatica, de fulles ovato-oblongues, flors brunes vermelloses i càpsula globulosa i apiculada (Rosselló): cf. Flora Cat. iv, 213.
|| Herba de les ferides: a) Labiada de l'espècie Brunella vulgaris, de fulles ovades o oblongues, flors petites blau-violades (Flora Cat. iv, 408).—b) Hipericàcia de l'espècie Hypericum perforatum (V. herba de cop).—c) Crucífera de l'espècie Barbarea vulgaris, de fulles inferiors lirades i superiors ovades, flors bastant grans, siliqua prima, llavors molt petites; cast. hierba de santa Bárbara.
|| Herba de les gotes: aristoloquiàcia de l'espècie Aristolochia rotunda, de fulles grans, ovades arrodonides, cordiformes, flors groguenques solitàries, càpsula globulosa i pèndula; cast. cornamusa (Flora Cat. v, 112).
|| Herba de les llagues: ranunculàcia de les espècies Clematis flammula i Clematis vitalba; cast. muermera.
|| Herba de llupies: herba berruguera.
|| Herba de les llunetes: a) Crucífera de l'espècie Biscutella laevigata, de fulles molt variables, les basilars en rosetó i les caulinars sèssils, petites i escasses, flors grogues, llavors finament puntejades (Flora Cat. i, 170).—b) Crucífera de l'espècie Iondraba sulfurea, de fulles radicals oblongues peciolades i les caulinars lanceolades auriculades semiamplexicaules, flors d'un groc de llimona, raïm fructífer curt i espès; cast. hierba de los anteojos (Flora Cat. i, 168).
|| Herba de les morenes: a) Ranunculàcia de l'espècie Ficaria ranunculoides, de fulles ovato-cordiformes, lluentes, flors grans solitàries i grogues; cast. hierba de las almorranas (Flora Cat. i, 42).—b) Papaveràcia de l'espècie Glaucium luteum; cast. adormidera amarilla (V. cascall cornut).
|| Herba de les nou camises: milfulles.
|| Herba d'olives: a) Labiada de l'espècie Satureia montana (Val.); cast. ajedrea. (V. sajolida).—b) Labiada de l'espècie Micromeria graeca, de fulles inferiors ovato-lanceolades i superiors lanceolato-linears, flors rosades, petites, reunides en glomèruls (Val.): cf. Flora Cat. iv, 339.
|| Herba d'oronetes o d'oronelles: celidònia Pimpinella e l'ancollada e de la erba de la oroneta, MS Klag. segle XIV, 6.
|| Herba d'espart: dafnàcia de l'espècie Passerina tinctoria (V. bufalaga || 1).
|| Herba de l'esparver: composta, de l'espècie Hieracium murorum; cast. pelosilla de los muros
|| Herba de puces: herba pucera.
|| Herba de l'esquinència: rubiàcia de l'espècie Asperula cynanchica, de fulles inferiors transovades i les superiors extremadament linears, flors albo-rosades en glomèruls terminals i amb corol·la infundibiliforme, i fruit tuberculoso-papil·lós (Flora Cat. iii, 153).
|| Herba de les set sagnies: borraginàcia de l'espècie Lithospermum fruticosum, de fulles linears, revoludes, sèssils, obtuses, híspides, flors blaves o purpúries amb la corol·la de doble llargària que el calze; cast. tamarguera dura.
|| Herba de les taupes: euforbiàcia de l'espècie Ricinus communis (Companyó Bot.). (V. ricí).
|| Herba de les tercianes: escrofulariàcia de l'espècie Gratiola officinalis, anomenada també herba de la febre.
|| Herba de les tores: escanyallops o herba-tora.
|| Herba de les verges: espècie Artemisia campestris (V. botja).
|| Herba de les xinxes: agnocast
|| Herba del ferro: lleguminosa de diferents espècies del gènere Hippocrepis, que deu el seu nom a la forma de ferradura que té el seu llegum.
|| Herba del fetge: herba fetgera.
|| Herba del frare: herba tora.
|| Herba del gat: labiada de l'espècie Nepeta cataria (V. herba gatera).
|| Herba del git: niella Agrostemma githago.
|| Herba del mal de cor: labiada de l'espècie Leonurus cardiaca, de fulles grans, blanes, palmatipartides, de verd fosc per sobre i blanquinoses per sota, i flors purpúries en densos glomèruls axil·lars; cast. agripalma, cola de león. S'anomena també en català mà de santa Maria (Flora Cat. iv, 369).
|| Herba del mal de pedra: a) Paroniquiàcia de l'espècie Herniaria glabra i Herniaria cinerea; cast. quebrantapiedras.—b) Cistàcia de l'espècie Fumana laevipes, de fulles filiformes sentades, flors d'un groc pàl·lid, càpsula ovoido-globulosa, llavors negres i reticulades (Flora Cat. i, 214).
|| Herba del mal de queixal: a) Herba de la fluxió.—b) Composta, de l'espècie Spilanthes oleracca, usada contra el mal de queixal.
|| Herba del mal de ventre: herniària.
|| Herba del mal d'ulls: labiada de l'espècie Salvia verbenaca; cast. ormino. (V. tàrrec)
|| Herba del mal estrany: composta, de l'espècie Inula montana, de fulles oblongo-lanceolades peloses i sedoses, flors grogues, aquenis peluts (cf. Flora Cat. iii, 295).
||   Herba del mal gra: ranunculàcia de l'espècie Ranunculus parnassifolius, de floreta blanca; creix dalt les muntanyes més altes i se'n fa oli per a guarir grans.
|| Herba del mesc: geraniàcia de l'espècie Erodium moscatum; cast. hierba del almizcle. (V. almescat || 2).
|| Herba del meu: umbel·lífera de l'espècie Meum athamanticum; cast. pinillo oloroso. (V. meu)
|| Herba del moro: herba del mesc.
|| Herba del mos del diable: dipsàcia de l'espècie Scabiosa succisa; cast. bocado del diablo
|| Herba de l'oblea: arbre de tinta, espècie Phytolacca decandra: cast. hierba carmín, hierba de la oblea.
|| Herba de l'orina: herniària.
|| Herba del pagre: alga de l'espècie Fauchea repens, de frondes rosades, esporogonis grossos però poc nombrosos (Mall.).
|| Herba del Papa: labiada de l'espècie Teucrium marum, de tronc molt ramós, fulles un poc peciolades, flors geminades de calze vellós i corol·les purpurines; és planta de jardí, molt olorosa.
|| Herba del pastor: lleguminosa de l'espècie Lotus hirsutus (Val.). (V. guixola).
|| Herba de pobre: herba de les tercianes.
||   Herba del pobre home: rosàcia de l'espècie Spiraea filipendula, de fulles segmentades desigualment, flors en cimes blanques o un poc rosades, i carpels pubescents; cast. filipéndula.
|| Herba de podador: composta, de l'espècie Calendula arvensis; cast. maravilla silvestre. (V. llevamans).
|| Herba del renegat: composta, de l'espècie Diotis candidissima, de fulles transovato-oblongues, sèssils, i de flors grogues (Mall.). Cf. Flora Bal. 248; Flora Cat iii, 282.
||   Herba dels canonges: valerianàcia de l'espècie Valerianella coronata, de fulles inferiors oblongo-lanceolades i les superiors linears, i fruit ovoido-tetragonal i pelut (Flora Cat. iii, 175).
|| Herba dels cantors: a) Crucífera de l'espècie Roripa rusticana, de fulles radicals molt grans, cordiformes o bé ovato-oblongues, i les caulinars successivament pinnatífides, crenato-asserrades i quasi enteres; flors blanques, amb sèpals verds, la meitat més curts que els pètals; estams drets i divergents; raïm fructífer llarg i clar; silícules globuloses, ascendents, finament reticulades; cast. rábano salvaje, jaramago (cf. Flora Cat. i, 155).—b) Crucífera de l'espècie Sisymbrium officinale (V. eríssim).
|| Herba dels cirurgians: crucífera de l'espècie Sisymbrium sophia (|| herba de la sabiduria).
|| Herba dels gats: herba del Papa.
|| Herba dels humors freds: polipodiàcia de l'espècie Polypodium vulgare, anomenat també herba pigotera.
|| Herba dels innocents: fumisterra
|| Herba dels llebrosos: escrofulariàcia de l'espècie Veronica officinalis; cast. te de Europa.
|| Herba dels polls: matapoll.
|| Herba de tintorers: rubiàcia de l'espècie Rubia tinctorum, de fulles allançades, flors grogues en raïms terminals i de corol·la en forma de roda, i fruit negre i carnós (Mall.).
|| Herba dels tinyosos: bardana.
|| Herba dels ulls: celidònia.
|| Herba dels verms: herba cuquera (Tanacetum vulgare) (Rosselló).
|| Herba de locos: escrofulariàcia de l'espècie Veronica anagallis; cast. anagàlide acuàtica.
|| Herba de tall: composta, de l'espècie Achillea millefolium; cast. milenrama. (V. milfulles).
||   Herba del traïdor: labiada de l'espècie Brunella vulgaris, de fulles ovades o oblongues, peciolades, flors petites, blaves violades; diuen que la seva infusió dóna coratges als traïdors (Rev. Cat. ii, 247).
|| Herba del vent: espècie Clematis alpina (V. viola blanca).
|| Herba del vesc: lorantàcia de l'espècie Viscum album (V. visc).
|| Herba de Mallorca: alga de l'espècie Fucus helminthocorthon; cast. musgo de mar.
|| Herba de moix: nom mallorquí de tres diferents espècies de plantes: el Teucrium marum, la Pulicarpa odorata i la Valeriana officinalis.
|| Herba de Montserrat: bufalaga.
|| Herba de Noè: herniària.
|| Herba de Nostra Dona: espècie Parietaria erecta (pir-or.).
|| Herba de paret: parietària.
|| Herba de patata: espècie Seriola Aetnensis (Men., ap. Barceló Flora).
|| Herba de pedra: cariofília de l'espècie Silene saxifraga, de fulles linears, flors blanc-verdoses per l'anvers i verd-vermelloses pel revers, solitàries, llargament pedunculades, de calze claviforme umbilicat, càpsula ovoide i llavors reniformes.
|| Herba de penya: planta medicinal que es cria per dins escletxes de penya, amb la flor blanquinosa i semblant a pelussa (Mall.).
|| Herba de peu de milà: planta semblant a la cama-roja, però punxosa, que els porcs la tenen mala de menjar (Mall.).
|| Herba de pinzell: primulàcia de l'espècie Coris monspeliensis (V. pinzell).
|| Herba de plata o de la plata: ficòidia de l'espècie Mesembryanthemum cristallinum, de fulles planes, ovades, ondulades, de flors blanques subsèssils i de pètals linears més llargs que el calze; cast. escarchada, hierba de la plata.
|| Herba de pou: falzia (Tortosa).
|| Herba de prat: gramínia de l'espècie Poa pratensis (Rosselló). Té el rizoma llargament serpentejant, les fulles planes, linears, agudes, la panícula amb tres a cinc flors reunides per un fascicle de pèls llanosos; es cria pels prats.
|| Herba de rellotge: geraniàcia de l'espècie Erodium ciconium (Mall.). (V. agulla)
|| Herba de remuc: planta que té virtut, si es bull i es dóna en infusió, de tornar el remuc als animals que l'han perdut (Empordà).
|| Herba de ronya: composta, de l'espècie Leuzea conifera, anomenada també culleretes; herba de ronya és el seu nom mallorquí.
||   Herba de sang: crucífera de l'espècie Senebiera coronopus; és inodora, té les fulles lobulades, els pètals més llargs que el calze o abortats, raïms fructífers ordinàriament més curts que les fulles, silícules reniformes bastant grosses; cast. mastuerzo silvestre (V. Flora Cat. i, 191).
|| Herba de sant Antoni: a) Composta, de l'espècie Pyrethrum partenium, anomenada també camamilla pudenta (V. camamilla || 6).—b) Labiada de l'espècie Stachys recta, anomenada també herba de la feridura.—c) Rosàcia de l'espècie Agrimonia eupatoria (V. cerverola).—d) Onoteràcia de les espècies Epilobium spicatum i Epilobium parviflorum (pir-or.); cast. adelfilla.
||   Herba de sant Benet: rosàcia de l'espècie Geum urbanum, de fulles basilars pinnatisectes, les caulinars trilobades, les superiors lanceolades; flors grogues, petites, dretes, poc nombroses, en cimes terminals; cast. cariofilada, hierba del clavo.
|| Herba de sant Bonifaci: herba de l'erisipela.
|| Herba de sant Cristòfol: ranunculàcia de l'espècie Actaea spicata (V. herba cristofolina).
||   Herba de sant Domingo: a) Alzineta (espècie Teucrium chamaedrys).—b) Gencianàcia de l'espècie Erythraea maritima, de fulles inferiors transovades, les caulinars ovades o oblongo-lanceolades, les flors grogues, càpsula quasi de doble llargària que el calze (Flora Cat. iv, 101).
|| Herba de sant Felip: crucífera de l'espècie Isatis tinctoria (V. pastell).
|| Herba de sant Guillem: rosàcia Agrimonia eupatoria (V. cerverola).
|| Herba de sant Jaume: a) Composta, de l'espècie Senecio Jacobaea, amb les fulles inferiors peciolades oblongues pinnatífides, les superiors sèssils, auriculades, i amb les flors grogues; cast. vara de Santiago.—b) Geraniàcia de l'espècie Geranium robertianum (herba de sant Robert).
|| Herba de sant Joan: a) Hipericàcia de l'espècie Hypericum perforatum (V. herba de cop). b) Composta, de l'espècie Santolina chamaecyparissus (V. espernallac).—c) Composta, de l'espècie Artemisia arborescens (V. donzell).
|| Herba de sant Jordi: espècie Centranthus ruber (V. lilà).
|| Herba de sant Josep: planta de branquetes intrincades, fulles petites i curtes, flors blanques molt petites i apilotades; picada amb aiguardent, guareix el mal de cap (Tortosa).
|| Herba de sant Llorenç: umbel·lífera de l'espècie Sanicula europaea, de fulles d'un verd fosc, lluents, flors blanques o rosades i fruit subglobulós eriçat d'agullons ganxuts (val.); cast. hierba de san Lorenzo.
|| Herba de sant Pau: primulàcia de l'espècie Primula vulgaris (V. primavera).
|| Herba de sant Pelegrí: labiada de l'espècie Stachys lanata, de fulles oblongo-el·líptiques, flors rosades en glomèruls multíflors (Flora Cat. iv, 381).
|| Herba de sant Pere: parietària, morella roquera.
|| Herba de sant Ponç: poliol (Teucrium polium). Pinyols de codony, saüc, capolls de cirera i herbes de Sant Ponç, Vidal Mem. 126.
|| Herba de sant Robert: geraniàcia de l'espècie Geranium robertianum, de fulles triangular-pentagonals, palmatisectes, flors purpurines amb venes blanques; cast. agujas de pastor.
|| Herba de sant Segimon: saxifragàcia de l'espècie Saxifraga geranioides i S. Groenlandica.
|| Herba de sant Tomàs: herba que els nois es posen dins el nas, i donant-s'hi copets amb una pedra, es fa sortir sang del nas, i canten: «Herbeta de sant Tomàs, pica pedra, pica pedra; herbeta de sant Tomàs, pica pedra i sang al nas» (Camp de Tarr.).
|| Herba de santa Bàrbara: crucífera de l'espècie Barbarea vulgaris (V. barbera).
|| Herba de santa Caterina: balsamínia de l'espècie Impatiens balsamina, de fulles ovades, flors grogues esquitxades de vermell i fruit capsular fusiforme pentagonal; cast. balsamina, hierba de santa Catalina.
|| Herba de santa Margarida: centaura.
|| Herba de santa Maria: a) Composta, de l'espècie. Tanacetum balsamita (V. cost).—b) Escrofulariàcia de l'espècie Digitalis purpurea (V. didalera).
|| Herba de santa Quitèria: euforbiàcia de l'espècie Mercurialis tomentosa, de fulles oblongues o el·líptiques, les flors masculines en glomèruls densos formant una espiga llargament pedunculada, les femenines solitàries o geminades, càpsula ampla peluda i llavors ovoido-globuloses (Flora Cat. v, 140).
|| Herba de santa Rosa: peònia (P. officinalis i P. peregrina).
|| Herba de santa Sofia: crucífera de l'espècie Sisymbrium Sophia, anomenada també herba de la sabiduria.
|| Herba de saupa: alga de l'espècie Cystoseira abrotanifolia, que abunda a les costes de Menorca i serveix com a esca per a pescar salpes (Ferrer Aledo APM 11).
||   Herba desinflamatòria: rosàcia de l'espècie Alchemilla saxatilis, de fulles radicals orbicular-reniformes, palmatisectes, i flors petites en cimes de glomèruls compactes i distanciats (regió alta del Pallaresa, segons Flora Cat. ii, 310).
|| Herba de talpes: ricí.
|| Herba de talls: a) Saxifragàcia de l'espècie Saxifraga Aizoon i Saxifraga longifolia (V. onosma).—b) Composta, de l'espècie Achillea millefolium (V. milfulles).—c) Canabassa.
|| Herba de tinta: borraginàcia Alkanna tinctoria (V. peu de colom).
|| Herba de tos: milfulles.
|| Herba de tossina: gesneriàcia de l'espècie Ramondia pyrenaica, de fulles fistonades, quasi lobulades i molt peludes, flors grosses morades; abunda en les muntanyes del Nord de Mallorca.
|| Herba de venes: espècie herbàcia que es fa prop de l'aigua, és semblant a la cama-roja i té les fulles que fan cinc nervis o venes (Bunyola).
|| Herba de ventall: comí.
|| Herba de vinyes: fenoll.
|| Herba de visc: euforbiàcia de l'espècie Euphorbia characias.
|| Herba de xinxes: planta que fa unes floretes petites i semblants a aquell insecte (Senterada).
|| Herba d'or: espècie Helianthemum vulgare (V. mira-sol).
|| Herba d'orina: herniària (V. trencapedres).
|| Herba donzella: vincapervinca.
|| Herba emperadora: umbel·lífera de l'espècie Peucedanum ostruthium (V. salsufragi).
|| Herba enamorada: banya de cabra (V. banya, II, || 6).
|| Herba escombrera: cabeçudes.
|| Herba escorpinera: salsolàcia de l'espècie Salicornia fruticosa, arbust ramificat, de branques oposades, articulades, i llavor oblonga tuberculosa.
|| Herba espitllera: composta, de l'espècie Centaurea calcitrapa (V. floravia).
|| Herba estanyera: a) Equisetàcia de l'espècie Equisetum palustre, que fa una espiga negra, ovoide oblonga (V. trencanua).—b) Plantaginàcia de l'espècie Plantago albicans, de fulles lanceolades o lanceolato-linears, bràctees ovato-obtuses, llavors ovoides lluents i cimbiformes (V. herbafam).
||   Herba estranya: composta, de l'espècie Jasonia tuberosa, de rizoma tuberculiforme, fulles lineals o lanceolato-lineals, cabeçoles flosculoses, aquenis blanquinosos; cast. estrella de la playa.
|| Herba felera: a) Labiada de l'espècie Ajuga chamoepitys; cast. pinillo oloroso.—b) Ranunculàcia Anemone hepatica (V. herba fetgera).—c) Poligonàcia de l'espècie Polygonum persicaria, de fulles ovato-lanceolades, flors rosades i devegades verdoses, en espigues curtes, oblongo-cilíndriques; cast. hierba pejiguera.
|| Herba fetgera: ranunculàcia de l'espècie Anemone hepatica, de fulles radicals coriàcies trilobades, persistents, flors blavenques o blanc-rosades; cast. hepática, hierba del hígado.
|| Herba flatera: labiada de l'espècie Ajuga chamoepitys; cast. pinillo oloroso
|| Herba fliquera: lliri boscà, de flor petita i vermella, amb bulb medicinal, segons diuen, contra els flics (Rojals).
|| Herba foradada: hipericàcia de l'espècie Hypericum perforatum (V. herba de cop).
|| Herba formiguera: quenopodiàcia Chenopodium ambrosioides, anomenada també te bord.
|| Herba forrera: rosàcia de l'espècie Poterium muricatum. (V. pimpinella).
|| Herba freixurera: borraginàcia de l'espècie Pulmonaria affinis, amb les fulles tacades de blanc, de forma ovato-acuminada, flors vermelles i després d'un blau violat; cast. pulmonaria manchada.
|| Herba gafarronera: crucífera de l'espècie Alyssum maritimum (Tarr.); cast. mastuerzo marítimo.
|| Herba gallina: cariofília de l'espècie Stellaria media. (V. picagallina).
|| Herba garriguera: herba torta (Mall.).
|| Herba gatera: a) Valeriana.—b) Labiada de l'espècie Nepeta cataria; cast. menta de gatos.
|| Herba geganta: acantàcia de l'espècie Acanthus mollis. (V. carnera).
|| Herba gelada: herba de la plata.
|| Herba granera: herba escombrera.
|| Herba groga: quenopodiàcia de l'espècie Chenopodium Botrys.
|| Herba llanera: gualda.
|| Herba lletera: composta, de l'espècie Sonchus asper, de fulles espinuloses.
|| Herba llimonera: tarongí.
|| Herba llombriguera: crassulàcia de l'espècie Umbilicus pendulinus; cast. sombreritos. (V. barretet || 3).
|| Herba maleïda: ranunculàcia de l'espècie Paeonia Broteri, de fulles coriàcies bipinnades, de sèpals sencers i blanquinosos, fruits vellosos, flors grosses i purpurines (Val.).
|| Herba matapolls: ranunculàcia de l'espècie Delphinium staphisagria. (V. matapoll).
|| Herba melera: orquidiàcia de l'espècie Ophrys apifera; cast. hierba de la abeja. (V. abella, I, || 5a).
|| Herba melsera: a) Herba fetgera (Anemone hepatica).—b) Falguera de l'espècie Scolopendrium officinale; cast. escolopendra.
||   Herba menuda: composta, de l'espècie Artemisia camphorata, de fulles puntejades, verdes, amb molta olor de càmfora.
|| Herba molla de prat: gramínia de l'espècie Holcus lanatus, de fulles verdes blanquinoses i panícula ovoido-oblonga, verda blanquinosa o rogenca (Rosselló).
|| Herba mora: solanàcia de l'espècie Solanum nigrum; cast. hierba mora. (V. morella vera)
||   Herba morenera: composta, de l'espècie Phagnalon saxatile, amb les fulles inferiors linears-allançades i les superiors linears, i amb flors grogues (Mall.).
|| Herba mosquera: cariofília de l'espècie Silene muscipula, amb les fulles inferiors ovades i flors vermelloses amb pètals apendiculats; cast. mosquera, atrapamoscas.
|| Herba mosquitera: composta, de l'espècie Inula viscosa. (V. olivarda).
|| Herba negra: globulariàcia de l'espècie Globularia cordifolia, de fulles carnoses, lluentes i acorades, cabeçoles gairebé esfèriques, corol·les blavenques; cast. globularia.
|| Herba palma: gladiol.
|| Herba passarella: cariofília de l'espècie Spergularia rubra, de fulles linears, flors rosades i llavors piriformes; cast. esparcilla encarnada.
||   Herba pedrera: a) Ericàcia de l'espècie Azalea procumbens, de fulles oposades, ovades, coriàcies, flors petites i rosades reunides en umbel·les, i càpsula subglobulosa bi- o trilocular; s'empra com a remei contra el mal de pedra.—b) Cariofília de l'espècie Silene saxifraga, de fulles linears, flors verdoses i llavors reniformes.
|| Herba pelada: composta, de l'espècie Senecio vulgaris. (V. apagallums, II, || 3).
|| Herba peluda: ranunculàcia de l'espècie Ranunculus bulbosus, de rizoma bulbiforme, fulles ovades trisectes, flors bastant grans i grogues; cast. joyel de agua, hierba velluda.
|| Herba per al cremat: aràcia de l'espècie Arum muscivorum (Val.); cast. yaro tragamoscas. (V. rapa pudenta).
|| Herba perdiuenca: cistàcia de l'espècie Helianthemum vulgare, de fulles ovades, oblongues o lanceolato-linears, flors grogues i devegades rosades o blanques; cast. perdiguera, quiribel.
|| Herba pixotera: herba de mal de pedra, molt diürètica (Mall.)
|| Herba platera: té les fulles dentades i es cria dins l'aigua (Pobla de L.).
|| Herba pollera o pollosa: matapoll.
|| Herba poma: escrofulariàcia de l'espècie Odontites viscosa, de fulles linears trinerves, flors d'un groc pàl·lid, i olor semblant a la de les pomes; cast. escobas.
|| Herba presonera: herba-col (Olot).
||   Herba prima: a) Cariofília de l'espècie Moehringia muscosa, de fulles estretament linears i agudes, flors tetràmeres de sèpals lanceolats, i llavors llises i brillants.—b) Poligalàcia de l'espècie Polygala calcarea, de fulles grans transovades i flors blaves; cast. lechera amarga.—c) Cariofília de l'espècie Silene saxifraga (V. herba pedrera).—d) Rubiàcia de l'espècie Asperula cynanchica, de fulles inferiors transovades i les superiors estretament linears, flors blanc-rosades de corol·la infundibiliforme, i fruit tuberculoso-papil·lós—e) Globulariàcia de l'espècie Globularia cordifolia, amb fulles agrupades en rosetó a la base dels peduncles i amb flors d'un blau grisenc.
|| Herba pucera: a) Plantaginàcia de l'espècie Plantago psyllium, de fulles linears, flors de corol·la blanquinosa i llavors cimbiformes; cast. zaragatona.—b) Composta, de l'espècie Pulicaria odora, de fulles oblongues i flors grogues en cabeçoles solitàries (Mall.).
|| Herba pudenta: a) Umbel·lífera de l'espècie Pastinaca lucida, de tronc dret i solcat, fulles membranoses i un poc serrades i llustroses, les radicals acorades i senceres, les superiors peciolades; flors grogues (Mall.).—b) Estramoni.—c) Salsolàcia de l'espècie Chenopodium vulvaria; cast. sardinera. (V. pixacà).
|| Herba pulmonera: pulmonària.
|| Herba puntera: crassulàcia de l'espècie Sempervivum tectorum (V. matafocs).
|| Herba queixalera: solanàcia del gènere Hyoscyamus, espècies H. albus i H. niger, de fulles amples ovato-oblongues i flors groguenques o violàcies; cast. beleño. (V. jusquiam).
|| Herba roquera: parietària.
|| Herba sabatera: rutàcia de l'espècie Coriaria myrtifolia. (V. roldó).
|| Herba sabonera: a) Cariofília de l'espècie Saponaria officinalis, de troncs drets, fulles grans ovato-lanceolades, flors breument pedicelades en fascicles terminals formant panolla, càpsula oblonga, llavors negres; cast. jabonera.—b) Salsolàcia de l'espècie Salicornia macrostachya (V. ballester).
|| Herba saginera: planta del gènere Anagallis (Mall.).
|| Herba salada: salsolàcia de les espècies Salicornia herbacea i Salicornia fruticosa; cast. alacranera.
|| Herba sangonera: sanguinària.
|| Herba sanguera: sanguinyol.
|| Herba sanguinària: centinòdia. Herba sanguinaria que los apotecaris li diuen centinòdia, Agustí Secr. 174.
|| Herba santa: a) Umbel·lífera de l'espècie Thapsia villosa; cast. zumillo, candileja. (V. baladre || 5).—b) Herba-sana (Mentha viridis).
|| Herba santjoanera: linàcia de l'espècie Linum suffruticosum, de fulles linears alesnades i flors blanquíssimes; cast. lino blanco.
|| Herba soldadora: espècie Coris monspeliensis (V. pinzell).
|| Herba tacada: poligonàcia de l'espècie Polygonum persicaria.
|| Herba talpera o talpinera: estramoni. «Fuma capses d'herba talpera, i ton respir serà com era» (refr. indicador de les virtuts medicinals d'aquesta herba).
|| Herba terrera: trepadella borda (Rojals).
|| Herba tora: acònit.
|| Herba torçudera: planta de flors grogues, estomacal, les fulles de la qual s'empren devegades provisionalment com a ble o torçuda (Pinós).
|| Herba torta: espècie Vidalia volubilis, de color purpuri, retorçuda en forma d'espiral i dentada.
|| Herba tosca: espècie Asperula cynanchica (V. herba d'esquinencia).
|| Herba tossera: herba de tossina.
|| Herba turca: herniària o trencapedres.
||   Herba turmera: cistàcia de l'espècie Helianthemum vulgare i Helianthemum tuberaria.
|| Herba vellosa: labiada de l'espècie Stachys annua, de fulles oblongo-lanceolades, flors d'un blanc groguenc i de calze pelut.
|| Herba vellutada: espècie Hieracium pilosella (V. herba cancera).
|| Herba verinosa: acònit.
|| Herba vermella: cariofília de l'espècie Spergularia rubra; cast. esparcilla encarnada.
|| Herba viborera: espècie Echium vulgare i Echium italicum.
|| Herba vomitòria: el·lèbor blanc.
|| Herba vormera: ranunculàcia de l'espècie Clematis recta, de fulles alades, de dues a sis folíoles molt peciolades i allançades; flors blanques, petites, en panícules terminals.
|| Herba xinxera: bengranada.
    Loc.—a) Esser una mala herba: esser mala persona.—b) I altres herbes: i altres coses (indeterminades, però generalment en to despectiu). En amollar an es xot, tot eran botas y carretells y altres herbas, Aguiló Rond. de R. 16. Axò era es casino, cafè, fonda y altres herbes, Roq. 41.—c) ¿Quines herbes te fan coure els ulls?: es diu a un qui es fica en allò que no li interessa o on convindria més que no es ficàs.—d) Segar a algú l'herba davall els peus: procurar de fer-li mal, de perjudicar-lo, de no deixar-lo prosperar.—e) Fer feix de tota herba: aprofitar-ho tot. «Tota herba li fa feix»: es diu d'un qui no deixa res per verd.—f) Créixer com la mala herba: créixer o propagar-se molt.—g) Haver de menester les herbes de Sant Joan: necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa. Diuen que per a guarir els talls cal untar-los amb oli d'herbes de Sant Joan, les quals han de collir-se el dia mateix de Sant Joan abans de sortir el sol i després posar-les en una ampolla d'oli i tenir-les-hi quaranta dies a sol i serena. Aquesta lentitud d'elaboració explica el sentit de la frase «haver de menester les herbes de Sant Joan».
    Refr.—a) «La mala herba sempre creix».—b) «Mala herba prest s'arrela».—c) «Mala herba mai mor»: es diu referint-se a les persones dolentes que solen viure molt. Hi ha qui completa la frase dient: «Mala herba mai mor, i el bestiar no la menja».—d) «De les herbes molles se'n torquen el cul»: es diu referint-se a les persones massa benignes, de les quals es sol abusar.—e) «Aigua de març, herba als sembrats».—f) «Herba crua, dona nueta i dormir en terra dura, porten l'home a la sepultura» (Val.).
    Fon.: éɾβə (pir-or., or., bal.); éɾβɛ, éɾβa (occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: herbassa.—b) Dim.: herbeta, herbetxa, herbeua, herbiua, herbona.—c) Pejor.: herbota, herbot.
    Etim.: del llatí hĕrba, mat. sign. I.