DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HERETGE m. i f.
|| 1. Qui sosté o segueix una heretgia; cast. hereje. No oizí anc que eretges feesen uertuds, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Per assò és significat que los eretges són en error, Llull Cont. 316, 24. Fins diem que convé a la fe que hi hagi heretges, López-Picó, Lleures 161.
|| 2. vulgarment, Home cruel o de mala conducta.
    Fon.: əɾéʤə (or., bal.); eɾéʤe, eɾéʧe (occ., val.); aɾéʧa (alg.).
    Intens. pejor.: heretget, -eta; heretjot, -ota.
    Etim.: del llatí haeretĭcu, mat. sign.