Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  honra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HONRA f.
|| 1. Honor (en les accepcions || || 1 i 2 d'aquest mot); cast. honra. En la nostra honra deuem, senyor, punyar sobre totes les coses del món, Jaume I, Cròn. 50. Guardant lo nom, honra y corona del marit mort, Viudes donz. 573. Mirant nos de luny saludant nos feu honra, Alegre Transf. 43. Fent a tan brau cavaller | les honres de remembrança, Picó Engl. 33. Aquelles que duhen l'honra a l'encant, ibid. 39. a) Honres fúnebres, o simplement Honres: cerimònies per a honrar la memòria d'un difunt (Antiq. 170)
|| 2. (vulgarment i dialectal) Profit, servei (Tortosa, Maestrat); cast. servicio. «Emporta't el paraigua, que te farà molta honra».
    Loc.
—a) Llevar fames i honres: murmurar acerbament. Sense sospitar que no havien fet més que llevar fames y honres, Ignor. 38.—b) Tornar sa fama i s'honra a algú: rectificar la mala opinió que se n'havia format o desdir-se del mal que n'havien dit (Mall., Men.).—c) Me fa mil honres, i a mi cinc-centes me basten: es diu quan se sap que algú parla malament d'altri en absència o quan s'agraeix un compliment hipòcrita (Mall., ap. Aguiló Dicc.).
    Refr.
—a) «Més val honra que diners».—b) «La vergonya i l'honra, a la dona que la perd, mai li torna».—c) «Honra i profit no caben en un sac» (o «en un bolsic»).—d) «Val més morir amb honra que viure amb deshonra».—e) «Esdevé l'honra a qui no la mereix».
    Fon.:
ónrə (Barc., Mall.); ónrɛ (Ll.); ónra (Val.).
    Var.
ant.: hondra (doc. a. 1562, ap. Segura HSC 199).
    Etim.:
derivat postverbal de honrar.