DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMMANENT adj.
Que roman i obra constantment en un ésser, que n'és inseparable; cast. inmanente. Dues maneres havem de acció: una transitiva, altra immanent, Egidi Romà, ll. ii, pt. 1a, c. 3.
    Fon.: immənén (Barc.); immanént (Val.); immənént (Palma).
    Etim.: pres del llatí immanente, mat. sign.