DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPULS m.
|| 1. Acció i efecte d'impel·lir; cast. impulso. Li infundia l'impuls necessari pel seu moviment, Penya Mos. iii, 50. Prendre impuls: prendre força per a avançar ràpidament. a) fig. Força intel·lectual o moral en quant fa avançar alguna cosa. Qui li donarà impuls a nostra llengua?, Guinot Capolls 97.
|| 2. Moviment de l'ànim que determina una acció exterior. Jo he fet axò de mon propi impuls, Lacavalleria Gazoph. Seguint l'impuls del seu bon cor, Penya Mos. iii, 158. Mes ton primer impuls has sufocat, Alcover Poem. Bíbl. 86. Vaig agafar-la amb un impuls vehement, Ruyra Parada 20. a) Bon impuls: bona pensada. Mal impuls: mala determinació, mala sort en la decisió. «Vaig tindre el bon impuls de no pujar al tren que havia de descarrilar» (Tortosa).
    Fon.: impúɫs (Barc., Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí impŭlsu, mat. sign.