Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure irradiar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

IRRADIAR v. tr.
LlanÁar raigs de llum, de calor, d'afecte, etc.; cast. irradiar. a) Amb complement directe d'allÚ que s'irradia. Sos ulls irradiaven entorn somni divŪ, Costa Trad. 172. Ni l'astre ixent ni el crepuscle expirant no irradiaven gaire claror, Ruyra Pinya, ii, 179.—b) Amb complement directe de la persona o cosa sobre la qual s'irradia. Al seu costat el comte de Roda se sent irradiat per l'auriola d'aquesta glÚria, Maseras Contes 133.
††††Fon.:
irəūiŠ (Barc., Palma); iraūiŠɾ (Val.).
††††Etim.:
pres del llatŪ irradiare, mat. sign.