DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IRRADIAR v. tr.
Llançar raigs de llum, de calor, d'afecte, etc.; cast. irradiar. a) Amb complement directe d'allò que s'irradia. Sos ulls irradiaven entorn somni diví, Costa Trad. 172. Ni l'astre ixent ni el crepuscle expirant no irradiaven gaire claror, Ruyra Pinya, ii, 179.—b) Amb complement directe de la persona o cosa sobre la qual s'irradia. Al seu costat el comte de Roda se sent irradiat per l'auriola d'aquesta glòria, Maseras Contes 133.
    Fon.: irəðiá (Barc., Palma); iraðiáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí irradiare, mat. sign.